cap a la fi de la democràcia?

Justícia i sabiduria són dos conceptes que no sempre es troben units. La sabiduria de saber aplicar les lleis per fer justícia en un món interdependent en canvi permanent i amb sobiranies cedides a institucions internacionals, no és l'ideal standard de la nostra societat. Espanya és el model dels afusellamnts de Goya del dos de maig com el fracàs de Maximilià que va passar del somni del imperi a l'afusellament a Mèxic. M`ha semblat preocupant que el Sr. Rajoy torni a fer ús de la paraula pública avui, per recordar que el referèndum, segons ell, és il·legal i que espera que es faci justícia pel 9N en el judici a Quico Oms que ha començat a la seu de Tribunal Suprem. El que més em preocupa és que torni a dir que Espanya és la nació més antiga d'Europa, doncs abans que Espanya existien Catalunya i França, quan Castella era el territori d'Astúries on començava la reconquesta dels territoris que van constituir Castella amb tota mena de desavinences i guerres civils. Seria interessant saber quin llibre d'Història va estudiar el President Rajoy, doncs si el que diu és el que creu, lamentablement s'equivoca. No cal que inventi la història, dincs no pot amagar que Catalunya es mou per recoibrar l'Estat català arrebassat per la força de les armes de la coalició de forces castellanes i franceses, realitat històrica que és innegable. Rajoy es nega a donar un pas endavant en favor de la democràcia. Per ell el marc que hi ha ja és bo i suficient. No interessa pensar que existeix un dret internacional que pot influir i determinar l'aplicació de les lleis espanyoles.Ell mana com president que és del Govern d'Espanya, i no vol admetre que el sistema representatiu com a tal està en crisi, que la democràcia a l'espanyola està en crisi. És cert que el món obrer ha millorat bastant la seva sort durant anys, fins l'explosiò de les bombolles, fins l'arribada de la crisi. ePrò el paissatge polític no acull avui el moviment obrer que s'ha volgut fer desaparèixer fent semblar eficaç el sistema de la democràcia representativa per integrar el món del treball. En temps de bonança es presentava la col·laboració de classes com la gran solució, separant el tema social del polític. El quer passa a Espanya és la lluita de la democràcia dels que ja es troben instal·lats en el poder i la democràcia dels que volen irrompre en el poder amb ideals de canvi i de participació. Es converteix el ciutadà en el membre d'una nació encara que no hi estigui d'acord. Un Document d'Identitat Personal amb el nom de "nacional" serà suficient per encadenar generacions a aquest fet nacional de carnet, encara que no hi estiguin d'acord. En la cultura actual convertir espais territorials unificats sota un mateix Estat en comuns és quelcom que sorprèn les cultures dels pobles que es desenvolupen malgrat els Estats. És la democràcia real contra la democràcia d'Estat la que vol justícia i sabiduria unides.