Manifestos i conspiracions per silenciar Catalunya

Les beneiteries i paraules grolleres d'algunes persones que es deixaren portar pel seu entusiasme en favor de la independència de Catalunya, no equival a baix nivell mental ni a col·lectiu de pallassos amb fronteres com pretén sostindre com a tesi fructífera en Gregorio Morán des del seu article d'avui a la Vanguardia que entitula "La conspiració dels necis". Seria més senzill passar la pàgina i ometre la seva lectura que pot arribar a semblar fastigosa per la manera com interpreta el pensament de la ciutadania catalana preocupada per l'esdevenidor de Catalunya. Evidentm,ent l'article ha d'agradar a tots aquells que diuen no voler viure en un pa´ñis estranger si Catalunya esdevé independent d'Espanya i fan vot de no parlar en català `per demostrar que són espanyols. Són aquests els més fidels seguidors dels que diuen que tenen domini sobre Catalunya perquè són el Govern d'Espanya, o que Catalunya és Espanya i no deixarà de ser Espanya per molt que el president Puigdemont amb els seus acòlits de la ANC i Omnium Cultural es proposi sortir-ne. Menysvaloren les esquerres que també estan per la independència. Menysvaloren i desprecien el pensament d'amor per Catalunya. En Morán s'ha deixat de dir com ho feia El Mundo en el seu editorial del 2 de febrer que el referèndum és antidemocràtic. Les absurdes i enganyoses paraules de l'exsenador Santi Vidal han servit per llençar tota mena de missils demagògics contra el procés, tractar-nos de màquina de tren embogida, d'aliança antinatural amb el radicalisme antisistema, de decisions de la Generalitat abusives que fan il·lergal el procés. Ens volen frenar ara des de la demagògia, l'insult i rel fals diàleg. El problema que significa per el Govern d'espanya el conflicte Catalunya/Espanya només pensen resoldre des d'Espanya amb més conflicte, més desigualtat i divisió de la societat catalana per fracturar el massiu seguiment d'un poble que aixeca el seu clam per la independència. Que a darrera hora afegeixin uns quans professionals del Dret i Professors universitaris a Catalunya amb manifestos contra el Referèndum que declaren ells il·legal i cinsideren contrari a la democràcia i l'imperi de la llei, sense considerar ni valorar l'article 1 de la Carta Fundacional de les Nacions Unides, el Pacte de Drets Civils i Polítics de Nova York 1966, l'Acta final de la Conferència de Helsinki de 1975, la Resolució de les Nacions Unides 2625 de 24 d'Octubre de 1970, els acords de la Conferència de Viena de 1993, el Conveni de Viena de 1969 sobre Tractats, els acords de la Comissió de Venècia del Consell d'Europa i un bon reguitzell de Dictamens i Resolucions judicials internacionals que proclamen el principi democràtic per damunt de les lleis corsé de la democràcia. Els signants de manifestos antireferèndum no han sigut capaços de citar ni un sol Tractat internacional del que Espanya em sigui membre o article d'una llei o de la mateixa Constitució que tan diuen estimar on es digui que Catalunya té prohibit fer un referèndum d'autodeterminació, quan saben que fa molts anys que hi ha al Parlament de Catalunya un acord parlamentari en aquest sentit, que mai fou impugnat per l'Estat central davant el Tribunal Constitucional. Es insostenible políticament que la demagògia es posi al servei dels interessos del radicalisme unionista, contra les llibertats i la democràcia, al servei de una interpretacio verticalista de l'estat de Dret, que no casa gens amb Catalunya. Les Declaracions de Drets Humans no s'han quedat en enunciats de desitjos, doncs el dret està al servei de la societat i de les llibertats, però totes. Quin valor té per aquesta gent el Dret Internacional que està per damunt de la Constitució espanyola? Qui es manifesta, però no dialoga o es creu ésser infablible, per la seva actitud negativa posa en pèrill el futur de la mateixa democràcia. El dret és un principi ordinador de la democràcia per suoperar antagonismes i farantir els Drets Humans i les llibertats públiques. La legitimitat de la llei només la trobarem en la seva capacitat d'assegurar el bé comú, la qual cosa exigeix autoritat com a dret moral avui inexistent en política i poder com a facultat d'imposiciò que hi és tota a l'Estat. Aquestes dues exporessions poden ser déus de dues cares que poden marxar en desacord i fomenten la coacció contra la llibertat necessària per garantir la dignitat humana, dels individus i dels pobles. L'antagonisme entre el poder social i el poder públic no es resolt a cop de Codi Penal ni amb ús de la prepotència del poder que es nega a plegar-se a les normes de la moderació i només fia en la força i nega els drets fonamentals dels pobles que governa, el que és una deformació de la política en una democràcia moderna. L'ús del poder personal que permet la presidència d'un Givern Central apareix a Espanya com art de la improvització per mantenir intocable i perpetuar l'actual sistema polític heretat del franquisme, intentant donar fonament legal una nova legitimitat basada en la monarquia parlamentària com excusa. El Govern d'Espanya ha de tenir clar que la omnipotència que llueix l'Estat contra Catalunya no pot triomfar contra els Drets fonamentals del pobles i l'Estat de Dret en una societat democràtica, basat el dret en concepcions polítiques i socials de caire personalista, sense retòriques ni grans paraules que es queden enm la intolerància i la manca de respecte a la diversitat dels pobles que formen part d'un territori.