Catalunya, nafra oberta

Va començar Mariano Rajoy carregant contra el referèndum em el seu discurs de cloenda del congrés del PP i ràpidament s'han posicionat personatges tant peculiars com Dolores de Cospedal, ara Ministra de Defensa, demanant que s'apliqui a Catalunya l'article 155 de la Constitució que faculta al Govern d'Espanya per suspendre l'autonomia de Catalunya i acabar amb el procés d'aquesta manera. Juan Luis Cebrian, president del grup Prisa, ha sortit amb el mateix. Avui en una entrevista que publica el diari El Mundo, aquest darrer es despatxa contra el procés parlant d'enviar la Guardia Civil a Catalunya perquè creu que no n'hi haurà prou amb Mossos d'Esquadra. Alicia Sanchez.Camacho que ha vingut a Barcelona per acomiadar-se de la presidència del PP català ha dit que el PPC ha plantat cara als que han volgut imposar la intolerància i el separatisme. Donen tots per fracassat el procés secessionista, perquè l'Estat no permetra ni el conflicte ni el procés. Els independentistes asseguren, no tenen poder, i l'Estat si. Amb aquest plantejament es pensen fer callar els catalans i que tothom es torni obedient al dictat de Madrid. La solució que han previst a Madrid per aturar el referèndum d'autodeterminació català, és eliminar per tant uns quans càrrecs, sia per inhabilitació per desobediència o per suspensió ac ordada al Senat, i fer-se amb el poder de Catalunya. I no diem que en aquest estat de coses, el delegat del Govern espanyol a Barcelona diu que se celebren contactes secrets entre governs i ara resulta que tots diuen que no es veritat. La Vicepresidenta Sra. Soraya Sáenz de Santamaria segueix amb la seva peregrinació entre les èlits socials i emprearials barcelonines i els partits unionistes, per intentar dissuadir la gent del procés i atacar-lo de fractura de la societat. Presència i imatge burgesa sense apropar-se a cap fàbrica ni anar als barris degradats de la ciutat ni reunir-se amb els sense sostre. No voler permetre votar a un poble que majoritàriament ho demana segons soondejos, com a mètoide per saber el veritable pensament i desig ciutadà, és un greu error i una manifestaci´`o d'intolerància a la democràcia directa que es vol atribuir falsament a la Generalitat. Parlen d'Estat6 de Dret, però ignoren les oibligacions del Dret Internacional que imposen a Espanya l'oblligació de deixar-se de rigideses invocant der manera inflexible un Estat de Dret que no reconeix el dret internacional que imposa l'exigència de facilitar la celebració del referèndum que reclama celebrar Catalunya. L'Estat vulnera d'aquesta manera, a consciència,amb l'orgull de la tradicional intolerància espanyola, drets fonamentals reconeguts per les Nacions Unides que Espanya està obligada a respectar. L'Estat espanyol es posa contra la llei internacional i els Drets Humans. L'Estat disposa del poder per destruir institucions i bloquejar drets i acords parlamentaris democràtics. Prò no dispoosa de poder per aturar les conseqüències d'aquesta innoble acció no democràtica davant el dret i les innstitucions internacionals. Parlen els senyors del Gobierno de Espanya d'una estranya acció del Govern de Catalunya que no és certa, doncs els unionistes són minoria al Parlament, són la oposició. Però no tenen el poder de revocar les decisions de govern, i menys les parlamentàries. Res no faculta el, Sr. Rajoy per dir el que diu, mentint i desfigurant la veritat del que passa a Catalunya. Voler assimilar procés ordenat a populisme és una falsetat més del joc brut de que se serveix el Govern en els seus discursos que escolten cada dia més preocupats els espanyols a travers les emisores públiques y de llengua castellana. Espanya ja és una nafra cada dia més oberta per Espanya, un problrma a les Nacions Unides i a la Unió Europea, diguin el que diguin el president del govern i els seus ministres d'economia i Hisenda. Les queixes i reclamacions del poble, les institucions socials i els empresaris no conxorxats amb el poder central a les Nacions Unides, l'OSCE i el Consell Europeu van creixent amb diverses iniciatives i demandes. Espanya ha de donar explicacions i no fer com va fer amb el sahara espanyol, provincia a la que l'Estat va deixar penjada davant el Marroc. No és amb la repressió i actes de força com es guanya la democràcia i es defensen les llibertats, si es comença per no respectar les dels pobles de parla no castellana annexionats, com Catalunya, contra la seva voluntat. Cada pas que dona Madrid és fer més gran la nafra. Si algú practica la intolerància i fractura Espanya, quedi clar que és el govern i la politica de supèrbia del PP.