ordre democràtic no és disparitat injusta

En Salvador Giner defensa en el seu "La democràcia: carta oberta a un ciutadà", que la democràcia com quelcom que és, en principi, neutre i bo per a tothom, ha d'esdevenir el marc adequat que ens ajudi a superar o a pal·liar els inconvenients i disparitats injustes que sorgeixen pel fet de viure en societat. La democràcia és de fet quelcom més que un procediment i un conjunt de regles. La democràcia ha de fomentar i permetre la convivència entre persones i grups amb interessos diversos. També és divers el contingut dels ideals, sense excloure, doncs les democràcies inclouen perspectives que allunyen els mals agitats des del ppoder de la creença en la fatalitat o el càstic diví. Misèria, desocupació, desigualtat entre homes i dones, saturació sanitària, dèficit escolar i semianalfabetisme cultural, desatenció als minusvàlids i discapacitats, desestructuració familiar. O existeix l'autoritarisme oclusiu o la tolerància en els comportaments. O existeix l'acceptació de l'exercici dels drets reconeguts per les declaracions de Drets Humans i l'Estat posa els mitjans perquè l'exercici sigui possible com exigeix la Resolució de les Nacions Unides 2711, de 14 de Desembre de 1970, o apareixen les actituds negacionistes, repressores i opressores de tot allò que no convé al poder dominant. Pressions, amenaces, boicots i coaccions estaran a l'ordre del dia en nom de la aplicació unilateral de la llei imposada o interpretada conforme als interessos del poder. Quan no hi ha diàleg, sinó imposició i exigència de submissió a normes d'interpretació ambigüa o contràries al Dret Internacional, el xoc dialèctic i moral sempre és inevitable, i no és pot dir que defensar el contrari del poder oficial sigui populisme. Per parlar amb saviesa de la il·legalityat d'un referèndum d'autodeterminació s'ha de ponderar el Dret en vigor en el territori i les obligacions internacionals per l'Estat derivades dels Tractats i Acords internacionals ratificats per l'Estat, que aquest Estat i el seu Govern no poden legalment contradir ni incomplir. Ara que s'ha fet públic el pla de la Moncloa per aturar el Referèndum català amb coerció i coactivament, quan encara no ha sigut convocat, basant tota la legitimació en satanitzar el Govern català per evitar la independència de Catalunya. Aquesta actuació no dialkogant i de xoc potenciada pel Govern d'Espanya pot arribar a ser considerada com injusta internacionalment per atemptar contra els drets d'un poble que creu en la democràcia plural i no en la seva perversió, que creu en la via pacífica i democràtica mper recobrar el seu estat i llibertats anteriors a l'annexió forçosa per Espanya. Donar l'Est per bona la finalitat de les guerres de successió, dictadures i liquidació de la legalitat republicana per l'aixecament militar de 1936, partint de la base com fa el Tribunal Constitucional en la seva Sentència de 26 de maig de 1982, de que la llei imperant és la del règim que va guanyar la guerra civil que va superposar el seu ordinament jurídic considerat com a superior, avui transposada a la Constitució de 1978 simplement resultat de la reforma política de 1976 per adaptar el règim a la nova realitat d'una democràcia formal que no va invalidar el règim jurídic anterior. La distància entre Catalunya i Espanya és cada dia més gran, però no s'ha de considerar com a quelcom greu i antiespanyol qom pretenen, sinó com el resultat d'una evolució democràtica que se sabia es produiria amb el menyspreu, la mentida i ofegament amb que ha sigut tractada Catalunya per la dreta espanyola i els seus aliats del PSOE. La Carta fundacional de les Nacions Unides, com a Dret supraconstitucional no és respectada pel Govern espanyol en les seves relacions i no aceptació de negociar una solució democràtica per la sortida del conflicte amb Catalunya. El que queda clar és que L'Estat espanyol s'allunya de la democràcia amb les seves pretensions de mantenir, en ple segle XXI, Catalunya subjugada al poder espanyol.