democràcia i Codi Penal

S'ha fet públic que el passat 9 de febrer, la Comissió de Justícia del Congreso de los Diputados, amb el vot del PP, PSOE i Ciudadanos, va rebutjar derogar la llei Orgànica2/2015, de 30 de març, de reforma del Codi Penal que va ampliar els supòsits del delicte de terrorisme. No se sap si el seu redactat fou pensat pel cas català assimilant-lo al desaparegut terrorisme del País Basc o obeix a altres propòsits de l'Estat. La Diputada d'Esquerra Republicana de Catalunya, Sra. Ester Capella va dir que la reforma amplia de forma desproporcionada i injustificada el delicte de terrorisme, amb imprecisions i vaguetat del seu redactat que fa difícil reconèixer quines conductes poden ser sancionables, la qual cosa pot conduir a una aplicació arbitrària del Codi Penal. El terrorisme conceptuat com delicte forma part des del 2015 del títol dels delictes contra l'Ordre Públic, que significa els desordre, la tenència ilícita d'armes, les organitzacions criminals i els gruos terroristes, a més de l'especificat terrorisme que ja no és tant sols qualsevol delicte greu contra la Corona, els atemptats, la vida i la integritat física i moral de les persones o l'apoderament de mitjans de transport, amb la finalitat, sinó que persegueix "subvertir l'ordre constitucional o suprimir o desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques,..., u obligar als poders públics a realitzar un acte o abstenir-se de fer-lo", apart "d'alterar greument la pau pública, provocar un estat de temor en la població o en una part d'ella." El delicte es refereix a la violència i la coacció. Però quan el president Rajoy acaba de dir que l'independentisme és contrari a la democràcia i a la història compartida, un desafiament a la unitat d'Espanya i a les lleis, no sabem si està pensant en servir-se dels delictes contra les institucions de l'Estat o d'una violació per l'independentisme de les llibertats públiques tot i que el procés té un seguiment pacífic, participatiu totalment democràtic. Contrapposaran Codi Penal a Democràcia? Està per analitzar si els drets dels pobles a l'autodeterminació poden ser suspesos per aplicació de lleis penals i criteris polítics de qui s'atribueix la sobirania del poder que no entèn d'ètica ni de dret, quan l'Estat no té més que una funció tutelar dels drets de la ciutadania en lloc de confrondre societat amb l'Estat involutiu, doctrinari, contruit per continuar la història d'Espanya sense acceptar les conseqüències d'un règim democràtic participatiu i les reivindicacions del pobles assimilats, com Catalunya, nació negada pels Tribunals que vol construir jurídicament la seva societati el seu Estat en base al principi democràtic, deimitant la seva diferenciació de l'Estat esoanyol d'acord amb el Dret internacional. Pot anar el Codi Penal contra la democràcia i l'aplicaciò del Dret internacional en el seu territori? Seria terrorisme construir la llibertat d'un poble amb criteris diferents als de l'Estat, doncs cal no oblidar que en moments de crisi la violència del poder s'executa des de l'Estat que se serveix de la llei i del dret `per les seves finalitats i les del govern que el dirigeix. Aquell Codi Penal que semblava fet el 1995 per garantir i defensar les llibertats s'ha convertit en un element jurídic al servei del poder per eliminar oposició i vèncer resistències. Queda per veure la influència que puguin tenir les Declaracions i Tractats de Drets humans davant aquesta situació. Podran la ètica i els Drets dels pobles reconeguts internacionalment amb el poder de l'Estat? És pot èticament considerar delicte de terrorisme i empresonar dirigents polítics en una democràcia pel sol fet de promoure i defensar polìtica i jurídicament, sense violència, sense "alteració de l'ordre públic", sense "subvertir l'ordre constitucional ni alterar institucions", un referèndum d'autodeterminació vinculant reconegut pel Dret Internacional? On queda doncs l'Estat de Dret quan els criteris i opinions polítiques dels que disposen del poder semblen dictats legals?