oda a la manca d'enteniment

Cada vegada sembla més que els únics membres de la comunitat són els governants. Hi ha qui diu que per governar s'ha de tenir mentalitat de criminal per l'ambició de poder i de diners. La gran i la petita corrupció, també coneguda com corruptela semblen demostrar-ho. El que és cert en definitiva és que els conceptes d'humanisme i de consciència social són producte de concepcions individualistes i, com deia Hayek, no hi ha lloc per aquestes concepcions en els sistemes ideològics col·lectius. Ideologia no vol dir comunitat d'objectius, de manera que ideologies ben diferents poden conviure en la lluita política per assolir un objectiu comunitari com passa a Catalunya. Els ideals de vida a neixen i desapareixen en funció dels aparells polítics que volen governar la història. Es vol negar el conflicte de classes quan el conflicte existeix, en diferent nivells, en una soocietat on les desigualtats van in crescendo i el risc de pobresa i exclusió ja afecta a un terç de la població. La burocràcia i la col·locació en càrrecs públics ha sigut sempre la solució per superar la caiguda de les classes mitjanes i el mateix proletariat, creant un exèrcit polític fidel al empleador, la nova burgesia que substitueix la tradicional classe mitjana. El gran desfavorit serà el moviment obrer salarialment assignat a un llocs de marginació propers al ressentiment per l'acció de la classe política, en una societat que es considera organitzada i control·lada des del poder que aprofita les estructures funcionarials de l'antic règim. El món actual no és el de les ideologies del passat, sinó el de les llibertats, el respecte dels drets dels demés i el Pacte Social. La condició actual sembla la de l'escepticisme, però el platonisme narcisísta dels governs que es consideren els propietaris exclusius del dret a la regulaciò de les llibertats, és el gran activador dels canvis, doncs l'Estat de dret basat en ideals que ja no es mantenen el desdibuixen i el converteixen només en un instrument de poder. Ser asntisistema és exigir la pràctica de la democràcia directa, mètode de decisió de la voluntat de la societat gens despreciable ni criticable, ans al contrari, quan es descobreix que la democràcia representativa és encobridora és una amenaça per l'Estat de Dret que moidela el marc jurídic i la seva aplicació a conveniència del poder.