Estat de Dret i Justícia Internacional

Explicava el Professor de Dret Elias Diaz, en el seu llibre sobre "l'Estat de Dret i la societat democràtica", que no tot Estat és Estat de Dret. Tots els Estats funcionen amb un sistema normatiu jurídic, amb una legalitat, que no autoritza a parlar sense més d'Estat de Dret. Tenir lleis imperatives, declaratives de drets i coercitives per infraccions de les lleis no equival a Estat de Dret. L'Estat de Dret, per el Professor Elias Diaz, és l'Estat sotmès al Dret, l'Estat que té el seu poder regulat i control·lat per la llei que sigui expressió de la voluntat general que el contraposa a qualsevol forma d'Estat absolut o autoritari. Avui dia la llei ha d'estar al servei de la dignitat humana, doncs la dignitat de la persona que recullen les constitucions modernes, i l'espanyola no n'és una excepció, ha de ser políticament considerada com el punt de partida per el compliment de la missió temporal de l'Estat. Podent considerar-se il·lícit quaslsevol, comportament de l'Estat que posi trabes a l'exercici dels drets reconeguts que formen part de la dignitat personal que són imprescriptibles i inalienables, ni poden ser objecte de discriminació ni per motius de discrepància ideològica amb els qui exerceixen el poder de l'Estat, com deia el Catedràtic de Dret Polític Sr. José María Gil Robles en el seu llibre "per un Estat de Dret". Dit això, considerant el dret de Catalunya a la seva autodeterminació com expressió del dret al seu desenvolupament integral com a poble, que ha de tutelar el poder públic, cosa que l'espanyol no fa, malgrat venir obligat a fer-ho per raó dels Tractats, Acorts de Conferències i Resolucions internacionals que l'obliguen, en lloc de seguir una política partidista contra el benestar del poble català, més vinculada al passat que al futur. A la situació a la que hem arribat de judicialització de la política, cal que ens preguntem, com fariaq la Premi Nobel Amartya Sen, que són exactament els drets humans, si són o no són drets realment. Ho són els continguts en la Declaració d'independència dels Estats Units de 1776 que va inspirar la Declaració de Drets de l'Home de la Revolució francesa el 1789, i l'adopciò de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. La politica espanyola s'allunya cada dia més d'aquests principis i valors en defensa de les nacions lliures que han perdut la seva llibertat. La llibertat i els drets humans han transformat la política, com explica Alexis de Tocqueville en la seva "Igualtat social i llibertat polìtica", doncs és un dret comú perquè tots els ciutadans tenen un dret particular o innat i imprescriptible a ser independents i ordenar el seu propi destí com considerin convenient. Sigui quina sigui la forma en que s'organitzin els poders en una societat democràtica, deia Tocqueville, serà sempre difícil acceptar allò que la massa rebutja i fer allò que la massa condemna. Obrir procediments judicials per causes polìtiques que sap el poder poden acabar en instàncies internacionals demostra immaduresa polìtica, manva de diàleg honest i sincer, escudar-se davant la llei, com doiu el jurista català Damià del Clot, en el seu llibre "El Tribunal Constitucional contra Catalunya" per resoldre un problema polític que només pot resoldre un referèndum democràtic, en llibertat i amb totes les garaties.