procés no és independència sobtada
by
Pau Miserachs
/
dimecres, 22 de febrer del 2017 /
Posted in
assedi,
formalisme,
independència,
procés,
raó,
subterfugi jurídic
Haurem de convidre en que 68 diputats partidaris de la independència al Parlament de Catalunya no són suficients per proclamar unilateralment la independència. El dret de Catalunya a recobrar el seu caràcter d'Estat independent de l'Estat espanyol al que es troba annexionada, drets i llibertats es pot realitzar mitjantçant un referèndum d'autodeterminació tal com tenen previst i recomanen les Nacions Unides com a mètode fiable per garantir la llibertat de la població per decidir el seu futur. El Govern d'Espanya ha reaccionat contra l'avenç del procés sobiranista aferrant-se a la recent declaració del Tribunal Constitucional del 14 de gener que ha anul·lat l'acord del Parlament relatiu al referèndum que vol convocar el President Puigdemont. Per tancar el cercle de l'assedi judicial, ahir dimarts la corresponent notificació d'advertiment, com prohibició judicial de seguir amb el tema, fou lliurada personalment al President Puigdemont. El mateix requeriment ha sigut lliurat a la Mesa del Parlament. I Ràpidament el President Rajoy passa a l'atac dialèctic dient que s'ha d`acabar aquesta història que ja fa cinc anys que dura. El desafiament sobiranista molesta el Govern d'Espanya que sap que és factible i no tenen res per oferir als catalans en compensació per la renúncia a la independència que exigeixen. Damià del Clot considera el 9N com el punt de no retorn, doncs fou un dia de desconnexió real a les imposicions i pretensions del Govern d'Espanya. Es va descobrir, com també s'ha vist després que la independència no es cosa tant sols dels nacionalistes, sinó també de poblaciò que no és independentista ni sobiranista. El procés ja és ara cosa de tots, dels que voten a favor i dels que voten en contra. L'any 2010, amb una Sentència retallant l'Estatut a demanda del Partit Popular, ens negaven el fet nacional català, però això no va fer baixar el desig independentista. Que Catalunya és una nació no necessita més demostració que la història i el sentiment de la població catalana que no ha deixat mai de sentir-se catalana. Tampoc el 2014, portant el Govern d'Espanya al Constitucional el Decret de Convocatòria del 9N, van anar millor les coses prohibint el TC a demanda del Govern conservador d'Espanya la consulta no vinculant convocada per la Generalitat que va acabar en una manifestació no oficial i festiva de la llibertat d'expressió d'un poble mitjantçant el vot. CAtalunya sap que l'Estat plurinacional és impossible a Espanya. El Govern i el TC defensen l'existència d'una sola nació que és Espanya. Però aquest fet no és l'úinic que promou el procés.La situació econòmica i el llast que significa la manera de fer de l'administració de l'Estat per l'empresa catalana han donat vida a noves i poderoses raons que va molt més enllà del nacionalisme. Els catalans sabem que Espanya és irrecuperable per la democràcia com a forma de vida i de govern, més enllà del formalisme. Quan el President Rajoy ha dit que "hay que recuperar las instituciones de Catalunya" exclou el procès electoral, sabent que PP i Cs no representen cap alternativa a Catalunya. Recuperar vol dir imposar sobre Catalunya el domini d'Espanya com sigui. La antoidemocràcia ha quedat servida una vegada més a Espanya. De la cara amable hem passat a l'amenaça i l'assetjament a l'espera de la baixada de cap i la rendició que és el que consideren tornar pel bon camí, el del sentit comu, segons ells, "la libertad dentro de un orden". No entenen ni respecten la divergència i encara no han descobet que nacionalisme no és sinònim d'independentisme, com diu el meu amic Merino. La gent compromesa no tendim al conformisme. Com diu Dolors Feliu, la Sentència del TC 31/2010 de l'estatut fou la fi d'una etapa, un atac contra les aspiracions del poble català articulades dins del marc constitucional que invalidava futurs solucions dins d'aquest marc que liquidava la sobirania i el fet nacional català, excepte, segons el TC en la sentència precedent del Paìs Basc 103/2008, que l'Estat autoritzés un Referèndum, cosa que ja han dit que ni poden ni volen. Tot està fet perquè no quedi clar que els catalans volen ser independents. El subterfugi pretesament jurídic de que se serveix l'Estat per negar a Catalunya el Referèndum no pot impedir la celebració d'un referèndum de secessió democràtica com a qüestió necessària per resoldre el conflicte i assegurar la supervivència de Catalunya com a poble. Intranquilitzar i esverar la gent servint-se de catòfuls i embolics de la política espanyola per desanimar les il·lusions i esperances de Catalunya, acusant Rajoy en sessió del Senat, la Generalitat de caure en mans de grups extremistes, radicals i antisistema, és la nova excusa verbal que han trobat a Madrid per defensar models polítics i socials propis del passat amb el cercle i el setge del procés. Les anomenades terceres vies són una nova falsetat desencisadora darrera l`'operació diàleg. Com més va l'escalada de cinflicte impulssadda pel Gover Espanyol, és més evident que som en un camí sense retorn. Encara més ara que sabem que les Nacions Unides ens donen la raó.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada