Catalunya en la democràcia global

Rajoy ha llegit el seu discurs i ha consolidat la política d'estat major, la del petit nucli adicte i obedient al jefe, disposat sempre a difondre i defensar el seu dictat. El que importa és el poder de la cúpula de comandament del partit. Són molts els que se sentent representats per un partit que representa interessos conservadors i el franquisme evolutiu que ara es diu de centre i reformista. El PP ha sapigut aglutinar tot el pensament de dreta d'Espanya sota la idea de la unitat i la promesa d'un futur esperançador, mentre presenten a l'opinió pública la díscola Catalunya com l'element polític distorsionador que s'ha de portar a l'adreçadora. L'objectiu és ara frenar Catalunya i les seves ansies de referèndum. La part central del discurs del President ha sigiut el problema català. El Govern d'Espanya disposa de la llei i el Tribunal Constitucional per aturar el procés de Catalunya cap a la independència. Poc importa al Govern d'Espanya que Catalunya reclami empara en el Dret Internacional, les Conferències internacionals sobre Drets Humans, els Tractats, les Resolucions de les Nacions Unides 2625 i 2711 de 1970 i 48121 de 1994, el principi Democràtic reconegut el 1998 pel Tribunal Suprem del Canadà o el Dictamen del Tribunal de Justícia Internacional de 2010 sobre la legitimitat de proclamar la independència en el cas Kosovo o l'article 1.2 de la Carta Fundacional de les Nacions Unides de 1945. El Govern espanyol entén que els drets reconeguts per aquests instruments de Dret Internacional als pobles, sense limitacions ni exclusions, no són aplicables al cas català. El Govern d'Espanya no vol comprendre que Catalunya és un fet nacional històricv que gaudeix del dret, imprescriptible i erga omnes, a recobrar el seu Estat propi suprimit el 1714 per una ocupació militar que va produir el domini de Castella sobre el poble i el territori català, suprimint llibertats, drets i llengua catalana. El xoc imposat de polítiques segueix malgrat els segles transcorreguts. Catalunya ho ha provat tot per fer Espanya còmode per a tots, trobant-se amb que no reb respposta als greuges comunicats ni les inversions necessàries i compromeses internacionalment per renovar infraestructures ferroviàries a Catalunya. Ara, Catalunya és considerda a Madrid com radical i extremista, perjudicant els interessos generals d'Espanya amb la seva política favorable a la independència que no comparteix la oposició unionista, minoritària al Parlament de Catalunya. La veu del poble català, les seves massives manifestacions l'onze de setembre de 2012 i 2014 no tenen cap valor pel Govern d'Espanya. Tampoc sembla hagi servit de res que un milió de ciutadans sortissin al carrer un estiu de 2010 manifestant la seva protesta per la sentència del Tribunal Constitucional que negava el fet nacional a Catalunya i retallava, a demanda del Partit Popular, un Estatut fet democràticament que havia sigiut aprovat en referèndum. L'Estat disposa d'aquesta manera les accions contràries al procés sense pensar que Espanya forma part d'un internacionalisme complex, regulat per Tractats, acords i resolucions institucionals externes de plena aplicació al territori de l'Estat espanyol. El mur constitucional que porta la transposició de principis i propòsits del franquisme que recollia la LLei orgànica de l'estat de 1967 allunya i aïlla Espanya de l'ordre internacional que ens va acollir en ple franquisme per fomentar la cultura de pau. Actuar i decidir contra el que disposa el Dret Internacional, impedint la celebració del referèndum que proposa el Govern de caztalunya, és vulnerar Drets Fonamentals. Espanya no pot seguir segrestant el dret dels ciiutadans de Catalunya al vot, a decidir lliurament el seu futur polític davant l'agressió constant de que és objecte. El dictat, les amenaces, voler provocar el silenci, intenar esborrar el sentiment nacional dels catalans, és degradar la democràcia. Fomentar la discòrdia entre catalans parlant enganyosament de concòrdia i cohesió és el que s'amagava darrera la "imatge amable" d'un diàleg que mai no ha existit, com tampoc la cultura del vot i la participació del poble en la presa de decisions. Han ferit la dignitat i la sensibilitat de tot un poble que ha sigut menyspreat i maltractat malgrat ser el motor econòmic d'Espanya, pioner de la innovació, una democràcia plural pacífica i treballadora, El discurs no ha passat de la qualificació d'il·legal a la de delictiva la proposta de celebració de referèndum. Tot es veurà en el moment de la convocatòria del referèndum, doncs el que proposa ara el discurs és que abandonem el radicalisme i fem marxa enrera. Cap importància té pel Govern Central el que hagi decidit democràticament el Parlament de Catalunya. No vol veure el Sr. Rajoy que el referèndum vinculant, lliure i amb totes les garanties, amb observadors internacionals, és la via democràtica més adequada per resoldre el conflicte català, en lloc d'anunciar mesures coercitives per deixar constància d'una voluntat antidemocràtica innegable, no tolerant amb la voluntat participativa del poble català que demana el diàleg de les urnes. L'Estat no pot seguir amagant que una Catalunya independent, un cop reconeguda com Estat, pot integrar-se en instàncies internacionals de lliure comerç i competir amb èxit en l'economia global. L'amenaça del veto per part del Govern d'Espanya com feia a cada pas el Ministre Garcia Margallo, tant sols aporta descrèdit a qui l'anuncia i preocupaciò en els ambients demòcrates europeus. Agradi o no a l'estat major del PP, també la democràcia s'ha globalitzat.