Rajoy declara la guerra al Govern de Catalunya

Aprofitant un Congrés de clans, barons i fidels, Mariano Rajoy s'ha proclamat "el Jefe" desprès d'apartar els azanaristes que quedaven a la directiva del PP, afirmant el verticalisme del partit en la designació de càrrecs i el valor de llei del seu dictat. Han fet un Congrés per escridassar i declarar la intransigència del Govern d'Espanya amb el referèndum per la independència projectat per el Parlament i el Govern de Catalunya, sense renovar projecte polític. El President del Partit ha començat el seu discurs proclamant la lleialtat del partit a la Corona. Monàrquic per tant. S'ha atribuït a la tasca de govern del partit el creixement econòmic que han reixit fer les empreses, el suposat benestar, la feina i la confiança que diu té ara Espanya en el seu futur. Ni una paraula a la desigualtat, el salari mínim inferior a l'europeu i la misèria ascendent. I vol seguir governant, és a dir, decidint pels ciutadans el que els convé. Ni una paraula en favor de la participació ciutadana ni la democràcia directa. Ni una paraula a favor dels empresaris que lluiten per obrir mercats, innovar i produir més i millor. Però reclama sensatesa i estabilitat que segons ell només s'aconseguirà si pot governar, cosa que diu farà dialogant buscant acords per atendre les necessitats d'Espanya, un diàleg per millorar és el que ofereix a l'oposicuió que el va investir President, a més de lluitar contra la corupció sense aclarir si l'M.Rajoy de les notes de Bárcenas és ell o ningú. Però l'important del dia ha sigut que mig discurs l'ha dedicat a Catalunya acusant, cal suposar, al Govern i a la majoria independentista del Parlament de voler-se saltar la llei i eliminar la sobirania nacional que defensa Rajoy la Constitució només la reconeix a tots els espanyols. Acusa el Govern de voler fracturar Espanya i que ell està obligat a defensar la unitat d'Espanya com a dret Constitucional. Es nega a dialogar sobre les lleis que es poden complir o injcomplir segons creui a caprici del Govern català, i fa apel·lació a la història viscuda junts dient que el procés secessionista és un disbarat, que passa per damunt de la Constitució, i el Govern d'Espanya no en serà còmplice. Ha dit alt i clar que "no admetran la celebració d'un referèndum que prohibeix la Constitució, que busca la independència de Catalunya i la ruptura d'Espanya". Dona per fet, desprès de dir això, que hi ha una majoria de catalans, que cap votació ha demostrart per cert, que se senten espanyols i no els abandonaran. Ha afegit, sense citar proves del que diu es veritat, que molts ciutadanas de Catalunya han siguit enganyats en la seva bona fe amb el reclam de la independència com a remei per tots els seus mals, als que també s'han amagat les conseqüències polítiques, econòmiques i socials de la separació. Aquersta afirmació ens dona a entendre que sap que la independència de Catalunya és possible facin el que facin. Per salvar la situació a Catalunya proposa Rajoy recuperar les institucions per què tornin al servei de tots els catalans, treballar per construir la cohesió intrrna destruida irresponsablement per anys de separatisme que, segons ell, ha dividit dramàrticament a la societat, i com a tercer punt, buscar un nou esperit de concòrdis que allunyi els extremismes, que segueix dient és el que vol la majoria. Per fer això que diu en el seu discurs, el President Rajoy necessita o una majoria parlamenbtària al Parlament de Catalunya que no té ni pot tenir electoralent parlant, o suspendre i ocupar la Generalitat amb elements de la seva confiança, prescindint de la via democràtica, o inhabilitar el Govern català i els diputats que majoritàriament volen la independència i donen suport al Govern. Rajoy segueix sense reconèixer el fet nacional català i l'annexió històrica de Catalunya a Espanya per la via de la força i l'ocupació, anul·lant les seves institucions i Dret propi en varies ocasions, del que en diu "el que hem viscut junts i llaços afectius". En qualsevol dels casos el President es manifestaria en nom del legalisme espanyol contra la democràcia i ara també contra el Dret Internacional que reconeix el dret a la autodeterminació dels pobles. Que Espanya entri en ple segle XXI en situacions de ceguesa d'autoritarisme contra un poble majoritàriament partidari de la independència, que no se sent espanyol, que veu com l'Estat, negant-li el dret irrenunciable al referèncum, l'està asfixiant i el perjudica econòmicament, en nom d'una legalitat que no pot barrar l'aplicació del Dret supranacional, és un plantejament de violència perillós i gens raonable per qui parla de diàleg, cohesió, concòrdia i vida en comú, drets i llibertats. El principi democràtic impideix a un Govern posar grillòs a un poble que reclama l'exercici pacífic i democràtic del seu dret legítim a l'autodeterminació per marxar de l'Estat que el oprimeix i comprimeix. El President Rajoy hauria de reconèixsr també que, segons els acords internacionals, cap Estat intervindrà en el procés per tractar-se d'una qüestió interior de l'Estat espanyol, sense prejudici de que el fet de la independència declarada i proclamada, malgrat la repressió anunciada i les mesures que s'acordin pel Govern d'Espanya per impedir-ho, variin les relacions internacionals i l'aparent desinterès actual de les Organitzacions internacionals.