de provincians a colpistes

Primer erem provincians, segons el PP no estem preparats per governar. Desprès el gran problema de la nova etapa Rajoy. Area som colpistes. És el que ha dona parlar del referèndum d'autodeterminació no precisat que vol celebrar el Govern de Catalunya. Un referèndum no és mai un cop d'estat. Un cop d'estat és voler apoderar-se del poder de l'estat per imposar normes partidistes, sempre amb violència. De cap manera és pot dir això de Catalunya.No és aquest el significat de la presència catalana dilluns passat a Madrid. Dir que Catalunya és colpista i afegir que disposen de la força per impedir el referèndum,no és una bona reflexió de la Ministra de Defensa. Més aviat desencertada. Se suposa que per les nits a Madrid somien encara amb el cop d'estat de Tejero que va passar l'any 1981. Però han passat molts anys i ja el podrien haver oblidat. Una carta amable enviada avui al Sr.Rajoy, de la que n'ha parlat ampliament el President Puigdemont amb el periodista Sr.Cuní al programa de 8 al dia de 8tv, li recorda que Catalunya és una qüestió d'estat que mereix la màxima atenció. Puigemont convida Rajoy a negociar sobre els termes i condicions del referèndum. Es tracta de buscar una solució acordada perdonar resposta a la ciutadania de Catalunya que vol votar i ho reclama des de fa anys. Els catalans volen poder decidir sobre el seu futur. La carta és un acord de govern. Curiosament el primeren dir que de referèndum d'autodeterminació, res de res, ha sigut el Sr.Miquel Iceta aquesta mateixa tarda. Està ara per veure on és el republicanisme del partit socialista i si el seu nou Secretari General Sr.Pedro Sánchez es posarà o no a favor del diàleg i la negociació amb el Govern català fent callar al Sr.Iceta, si reconeixerà o no el dret dels catalans a celebrar un referèndum d'autodeterminació. Malgrat les negatives, Catalunya es carregas de raó dia a dia. Només cal esperar. Els aconteixements ens donaran la raó. El colpisme no és propi de la Catalunya moderna i democràtica. Quan es vol votar democràticament i es defensen drets pacificament refusar el diàleg institucional és comportar-se de manera autoritària, inflexible i intransigent. La Constitució que garanteix drets i llibertats,segons deien el 1978, no pot donar empara a aquest tracte impositiu del govern central o no és una constitució. Aquest si que pot ser el gran i més greu problema d'Espanya. El que importen ara son les actituds i els fets.