El poder de decisió en una democràcia fallida

El President Rajoy demostra en sessió parlamentària una contundència intolerant que no deixa de sorprendre. Considera que autoritzar el referèndum català seria una decisió injusta,saltar-se la llei. L'exigència catalana del referèndum, segons Rajoy "tanca la porta a qualsevol diàleg i no deixa marge per enraonar". Seguidament,el Tribunal Constitucional anul·la la llei catalana de consultes de 2010. Ara parlar de referèndum és il·legal a Espanya si no es compte amb la benedicció del Govern del Regne. Ahir mateix,en un acte celebrat al Col·legi de Periodistes a Barcelona,l'exministre i actual diputat del PP, Sr.Garcia Margallo deia que ell defensava de cara al 9N que Rajoy havia de destruir les urnes i assumir els mossos. El mateix pensa si hi ha referèndum. I Immediatament dialogar per trobar solucions polítiques. Al menys va reconèixer que el procés no es resol amb els tribunals a cop d'Aranzadi. Va insistir en que "la unitat d'Espanya és un bé suprem que els governants s'han compromès a conservar",per justificar la política actual,sense admetre que una secessió no altera la sobirania nacional espanyola. Contra la fallida democràtica del Regne d'Espanya, l'abandó dels valors republicans, la ruptura social i la contaminació i destrucció del medi ambient, ens presenten la imatge d'una Espanya honesta, forta,rica,religiosa i tolerant, quan la realitat política i social és tot el contrari. La dependència econòmica de Catalunya respecte de l'Estat segueix.La diferència entre elque es recapta a Catalunya ielque l'Estat hi gasta amb inversions és cada any més gran, doncs la política financera catalana segueix subordinada al que es decideix a Madrid.L'Estructura actual de l'Estat es manté com prioritària. Sumem a aquesta política el desmantellament de subsectors industrials,l'absorció de les empreses productores d'energia catalanes, i amb altres mesures continua la dinàmica històrica del Regne d'Espanya consistenten intentar eliminar la capacitat econòmica i financera de Catalunya en tot allò que signifiqui no dependència econòmica i política. Els valors de la marca Espanya no són els de Catalunya.El desmantellament de la projecció de futur de l'autogovern català per els governants fidel sa la sobirania única d'Espanya pàssa perla fragmentació de la voluntat democràtica catalana. El no a la reforma de la Constitució perquèCatalunya pugui exercir el seu dret a l'autodeterminació d'acord amb el dret internacional. El problema de base està en la cultura democràtica que es practica a Espanya que es de discurs uniformitzador que pretèn amagar o ignorar els conflictes presents en la societat civil.La democràcia és considerada tant sols com una forma de poder, com la teoria del poder legítim de la majoria,confonent l'Estat de Dret amb el Dret i la raó d'Estat, i aquest amb la raó o criteris del partit al govern de l'Estat, impedint la sobirania popular en tots els àmbits de la vida pùblica, violant d'aquesta manera els drets a la diferència de les minories nacionals desafectes, doncs drets i llibertats són anteriors a qualsevol constitució i consubstancials a qualsevol concepció democràtica,com deia l'Esquerra Republicana de Catalunya en el seu programa electoral de 1992. Seguim en etapa de polpitica cinservadora queno accepta l'evolució dels drets dels pobles a l'autogovern i el principi de subsidiarietat.