Venècia irromp a la democràcia

L'avinentesa de l'acord parlamentari per fer intervenir la Comissió de Venècia en el referèndum d'autodeterminació català no és el bàlsam miraculós,però si que permet dir que la Constitució és una trampa per incauts amb exclusions implícites, contràriament al que hauria de ser una Constitució. Els propòsits i principis de les Nacions Unides com els principis i els valors de la Unió Europea exigeixen un altra tipus constitucional que no obri la possibilitat de facilitar la persecució judicial dels representants politics electes per reivindicar la independència de Catalunya. Ara hem arribat a un punt en el que debatre sobre el que els Tribunals consideren il·legal és quelcom il·legal,un delicte. A més,com explicaen Iu Forn en el seu article "la democràcia és antidemocràtica" al diari digital El Nacional.cat, un diputat unionista conservador ha dit en sessió parlamentària a Barcelona, sense posar-se vermell, que "estan usant les urnes per anar contra la democràcia". De manera que, votar és antidemocràtic. Comprar urnes sembla que també és un delicte. Igual ho arriba a ésser comprar-se un nas de pallasso de color vermell. No hi ha una altra idea de la política que el domini dels interessos que marquen la política de govern de l'Estat. De fet han conclós que la democràcia que no obeix és antidemocràtica si no està definida i controlada per l'Estat i les seves lleis. En la democràcia que han preparat a la Moncloa per la Comissió de Venècia cal obeir allò que ja està ordenat i no venir recomanant canvis legals o interpretacions no restrictivas ni excloents del texte constitucional il·luminat pel dret internacional. Benvinguts siguin en tot cas els consells de la Comissió de Venècia i que disposin l'assistència d'observadors internacionals a un referèndum lliure. I l'Estat que vagi llegint les resolucions de les Nacions Unides que marquen el camí d'un règim democràtic diferent del que ens volen seguir imposant. Possiblement passem de la Constitució trampa que ni els del Partit Popular votaven. Una certa esclerosi apareix a l'Estat i el règim. No som en companyia d'un poble que ens faci enveja i que volguem admirar per la seva política. Això ho saben a la Moncloa, com també saben que la Comissió de Venècia, si s'hi posa, els parlarà de bones pràctiques democràtiques. En tot cas no ens hem de deixar dur per la depressió que acostuma a aparèixer davant les negatives a tot. Ens convé continuar en posició crítica, exigent, activa com a resposta a tot atac del règim i ser sempre els mateixos sense deixar-nos prendre la història ni la identitat catalana.