progressisme,on?

Lespolìtiques de progrés es fonamenten en fets, no en irrealitats.Parlar de progressisme no és fer que els treballadors en el món industrial vagin a menys, empitjorant i entrant en la situació de pobresa. El món ha canviat des del Manifest del partit Comunista i la visió de Marx i Engels avui és inaplicable "à la lettre".Peròsi cal tebnir en compte que existeixen els abusos i la opressió econòmica i social. Ara,wen nom de la igualtat, no es parla de pobles atrassats o endarrerits, en vies de desenvolupament. El progrés és fer realitat la utopia del respecte dels uns pels altres i la fraternitat social. Però no hi ha acord en definir la idea de progrés. Ho són els avenços tècnics? Ens allunyen els avenços de la barbàrie i les guerres de religió i per interessos econòmics de domini? És progressisme defensar la llibertat? Pot existir política de progrés sense llibertat? La gent que parla de progrés defensa el medi ambient contra la desforestació i les emissions de gasos contaminants, no la industrialització ni la aglomeració urbanística creant barris dormitoris en zones industrials. La cultura del progrés s'ha de posar al dia per trobar solucions a l'atur estructural que no és resoldrà apujant salaris sinó creant noves condicions de vida.La tesi de l'aplicació dels Drets Humans segueix vigent com a arma de realització del progrés que obliga a practicar els principis de la igualtat i acceptar la transició de la societat industrial a la nova societat de les noves teconologies. No és ja una qüestió d'idees,ni de tendències. Progrés és adaptar la societat al la situació real i establir criteris de justícia distributiva, adaptarse al canvi de valors que coincideixen la tendència a liquidar l'Estat tradicional.Cal establir un progrés moral cert com deia Josep Pla parlant del progrés, acceptar el risc de superar les polítiques conservadores.Cal valorar la quantitat de suicidis i de consum de antidepresius per evaluar la realitat de la política del benestar explotada per uns quans,situació que tampoc resolt un moviment local anticapitalista ni antisistema en el moment en que l'economia es globalitza,les fàbriques mundiales es reparteixen territorialment com les matèries primes, i les grans corporacions i poders polítics dominants de les noves nacions implanten llurs interessos. Cal doncs una nova cultura del progrés.