per una simbiosi del Sentit Comú

El diari ABC diu que els llibres de l'ensenyament català promouen l'odi a Espanya. Dir que Catalunya és una nació és ara considerat una expressió d'odi a Espanya. Encara seguim amb aquell reguitxell de frases en les que es demanava eliminar el català i lo català. Felipe Gonzalez deia que el veritable perill és el fet diferencial català,mentre Leopoldo Calvo Sotelo deia el 1983 que calia fomentar l'emigració a Catalunya de gent de parla castellana per assegurar el manteniment del sentiment espanyol. En temps del franquisme encara es deia que els nacionals no havien fet la guerra per permetre que el català tornés a ser d'ús públic. Com Felip Vé va ordenar el 1715, l'ordre és que no s'han de permetre llibres en català a les escoles, doncs convenia com també deia el Comte Duc d'Olivares, reduir Catalunya als usos i costums castellans. Res millor que no reconèixer el fet nacional català per creure que serà la manera de fer desaparèixer Catalunya, quan en canvi resulta que el jovent mira Espanya i els seus polítics com una cosa estranya. A Catalunya existeixen i sempre les varem tenir fins la guerra de successió institucions d'autogovern que consolidaren un fet nacional amb solidesa democràtica, clarament diferent del fet nacional autoriotari castellà. Miquel Iceta, seguidor de la declaració socialista de Granada, parlant de "La Tercera Vía" encara creu que els catalans tenim alguna cosa a dir a Espanya i que hem de participar en la seva governança. És molt fàcil criticar les retallades d'un govern català en plena crisi i no dir que la situació financera de la Generalitat està sent ofegada per el Govern Central. És molt fàcil dir que el problema més important de Catalunya és l'atur i la manca de reactivació de l'economia, quan el Govern Central no ens traspassa les competències que Catalunya necessita per lluitar contra l'atur, laintegració dels estrangers residents a Catalunya i són l'iniciativa privada, les inversions estrangeres i la internacionalització de la nostra economia els factors més decisius de l'aixecament econòmic català que no es pot comparar amb el 30% d'atur que pateix l'andalusia socialista i el 34% que pateixen les Illes Canàries controlades pel PP. MIquel Iceta ataca com no viable que la única opció sigui la de separar-se o seguir com estem,en lloc d'examinar altres possibilitats. No veu bé el dirigent socialista català que la ruptura vagi endavant i no es cerquin fòrmules de convivència, quan Espanya és qui la trenca, amb l'excessiva càrrega fiscal imposada a Catalunya, la persecució judicial dels polítics catalans que no es pleguen a la pàtria constitucional. Iceta, negant el dret al referèndum d'autodeterminació, acusa al govern de la Generalitat de simplista, defensa el diàleg per modificar les lleis quan no vol veure que a Madrid es neguen a tot diàleg que no passi per la submissió i el mateix partit socialista ens va retallar l'Estatut fet per un govern socialista no independentista, aprovat per el Parlament de Catalunya, cosa de la que es vanagloriava en Alfonso Guerra. Elmateix dirigenbt sociaoista catalàdiu quenoens trobem davant un cas de negació de drets a unaminoria nacionalo, quan resulta que el mateix Tribunal Constitucional ens ha negat el juny del 2010, fa set anys, tot caràcter de nació, impedint el lliure desenvolupament de la nació catalana. El que hauria de preocupar és la coexistència pacífica i la tolerància entre les gents, entendre que el sentit comú és una actitud i allò que ens dicta la natura il·luminada per la raó, el debat i el diàleg sincer i honest. Creure aaquestes alçadesdque un Estat Federal millorarà la qualitat de la democràcia i facilitaria l'encaix de Cataluhnya seguint el criteri del café para todos,mentre el país Basc s'endú la tallada més gran i Andalusia i Extremadura obren el calaix de la solidaritat per rebre, en lloc d'espabilar i industrialitzar-se generant riquesa per repartir amb criteris de justícia social en lloc de pidolar o preparar el terreny perquè torni a passar el Cortijo a mans dels senyorets mentre els treballadors segueixen en la pobresa i la incultura, que és el que interessa a cert nombre de patrons, no siugui que aparegui gent que els planti cara i recuperi el poder pel poble. És evident que calen llibres d'ensenyament en tots els idiomes, i també sobre l'esperit social i la democràcia..