prou dictadura constitucional!

El suport social que ha rebut la concentració d'avui a l'Avinguda Maria Cristina, reclamant al govern català que no es faci enrera i tregui les urnes el dia 1 d'octubre, és una demostració pública més de la voluntat del poble català. La crida feta per en Pep Guardiola per què el món entengui que Catalunya vol el seu futur i no els dictats del règim espanyol, arribarà arreu. Ja és viral el video amb el Manifest llegit per Pep Guardiola que circula per les xarxes. Cal recordar que la Constitució de 1978 s'ha utilitzat per donar més poder a l'Estat, silenciar les minories, construir una alternança permanent de govern entre socialistes descafeinats i conservadors. Ara, quan Catalunya vol votar, es restringeix el dret de votar per controlar les consciències. Permetran la llibertat d'expressió política fora del Parlament i del Govern com passava al segle XIX. Segueixen dient que la sobirania és de tots els espanyols i rau a les Corts Espanyoles. El gran argument és la Constitució que s'aplica també als catalans. Del reformisme de 1976 hem passat al'absolutisme del 2017, propi d'Espanya feta amb lesidees del fracassat l'imperialisme castellà. Ara volen reduir Catalunya a una regió cultural sense altre interès per Espanya que la recaptació fiscal i els mercats que Catalunya obra al món. La diferència de llengia pròpia de Catalunya és un mur insalvable pels espanyols que només coneixen la cançó espanyola i el flamenc. El català i la seva riquesa cultural no interessa a Espanya, tampoc el Consulat de Mar ni els Usatges. La llengua catalana és el mur ideològic definitiu que Espanya no vol reconèixer. Espanya vol una sola nació, unida sota el seu dret públic i parlant una sola llengua, la espanyola, abans castellana. Els particularismes no interessen, ni es consideren ni es volen al Congrés dels Diputats i al Senat.Ells només coneixen Espanya. Només ens cal ara que considerin el projectat referèndum català com un delicte contra la Constitució, doncs segueixen dient que votar els catalans és antidemocràtic i va contra la llibertat dels espanyols. Hi ha juristes que es pregunhtren si no estarem tornantal Codi Penalde 1822.Perr ser perseguit només caldrà que la transmissió de les idees sigui contrària als dogmes de l'Estat. Es tracta ara de prohibir el debat intel·lectual i polític al Parlament de Catalunya al que es nega tota sobirania per defensar i afirmar la seva sobirania com a subjecte polític. Els catalans sóm ara apòstates i blasfems davant la Constitució i el Coodi Penal per parlar de referèndum i d'independència. Però obliden els que ens acusen que no necessitem en dret internacional llicència del Parlament espanyol per parlar i debatre el que és i declarar els drets de la nació catalana. Es passaperalt que el 1977 es van celebrar unes eleccions sense els republicans. Comunistes i socialistes van renunciar a defensar la República abolida per el general Franco i van assumir la monarquia creada per el dictador el 1969,trencant la continuïtat dinàstica. Es tractava d'una nova monarquia continuadora del règim sota una nova fòrmula, governant de manera diferent. Els diaris conervadors de Madrid ataquen ara Catalunya dient que volem fer una república bananera amb un referèndum il·legal. No pensen que el que hi ha és una monarquia parlamentaria creada pel franquisme governada per un partit corrupte. l'1 d'abril de 1977,el mateix Adolfo Suárez van disoldre el Movimiento Nacional per Decret Llei, autodestruint el que quedava del propi règim que li havia donat el poder. Calia fer desaparèixer el 1976 tot rastra oficial del franquisme. Van treure els símbols i els rètols. Però va quedar l'esperit en les lleis. Van conseguir el mateix 1977, a la vista del disseny del nou règim dirigit per Adolfo Suárez, que la Comissió Internacional de Juristes manifestés el seu vist i plau a les mesures adoptades pel govern Suárez per el procés de democratització d'Espanya. Ara,en canvi, han convertit el Codi Penal de 1995, fet per defensar i garantir les llibertats i tots els drets polítics, en un Codi Pena lpropi d'un règim autoritari sense correspondència amb les llibertats i drets de participació directa del poble en la gestió dels assumptes públics que vol dir legislar amb el poble. També considera el règim que disposa de la força repressiva del Codi Penal en quelcom il·legal la democràcia directa que significa un referèndum català d'autodeterminació. Cap Consatitució i cap pragmatisme en el govern del règim que serà capaç de destruir Espanya per mantenir-se en el poder. A Madrid escenifiquen cada dia el mateix amb una banderola que diu "no". Són partidarisdelaindignitat de la repressió. Són la cridòria impassible contra la realitat. Tornem al franquisdme tirànic però sota una Constitució hereva del sistema amb la que ens van prometre llibertat. Posicionen Espanya contra Catalunya per obtenir rendiment electoral a Espanya. Sempresweremelsenemicsa abatre fem el que fem,ens integrem o volguem marxar. Som sota una dictadura constitucional. No podem qualificar d'altra manera que no vulguin que Catalunya voti i decideixi a les urnes el seu futur. Vivim en el binomi tolerància-intolerància contra la llibertat del poble català i la lluita per la llibertat dels pobles,comhan fet davant elgenocidi de Biafra, l'incompliment de la resolució de les Nacions Unides de 1970, recomanant a Espanya adequar les mesures adients per celebrar un referèndum a la provincia del Sàhara. Tornem al dogmatisme del poder central i a l'exclusió del dret a votar que volen controlar des del poder a la seva conveniència. Elprocésdedemocratitzaciónoha acabat. Com diu Arzalluz, la democràcia que tenim és fluixa, deficient, i segueix organicament sense tenir en compte els drets polítics, econòmics, socials y culturals dels catalans. L'Imperi del Dret i la observància dels Drets Humans queden en entredit vista la gestió del govern d'Espanya.