Ser liberal vol dir defensar la llibertat nacional

Molts governs confonen, intencionadament, la idea de nació amb la d'Estat i celebren com un triomf l’anivellament del pressupost en base al patiment general, deia Julio Senador. El mateix personatge deia que només s'enriqueixen les nacions quan els estats s'arruïnen. I és que les nacions, segons Tomás Elorrieta, no es desenvolupen fins els temps moderns. Elorrieta també sosté que la veritable força del sentiment patri es mesura pel sacrifici que els homes són capaços de fer per la pàtria. Aquest sentiment és instrument essencial de la cultura, de la moral, dels interessos dels pobles. Cada nació és una font inesgotable de vida espiritual i econòmica que modela el caràcter de l'individu. Elorrieta sentencia que totes les nacions aspiren a la seva plena llibertat des del moment en què tenen consciència de la seva existència. El dret a formar un Estat és un dret natural que té tota nació, segons deia Bluntschli en el seu Tractat de Ciència Política. Va ser el liberalisme, segons Elorrieta, el que va defensar des del primer moment la llibertat nacional proclamant els tres principis que la integren: el de les nacionalitats, és a dir la independència nacional; la sobirania nacional i la responsabilitat nacional. La sobirania no es converteix en un poder sense límits jurídics fins els temps moderns, doncs abans del segle XVIII un papa o un emperador podien limitar qualsevol sobirania. Avui, l'Estat té la funció de protegir les llibertats, no de perseguir-les, doncs la política, com deia Kant, està subordinada a la moral. D'altra banda, no es suficient que una constitució proclami el principi de sobirania nacional perquè aquesta quedi assegurada. Avui no es pot governar sense comptar amb l’opinió pública. El mateix tsar de Rússia que no va comptar amb l'opinió pública de la seva nació i es va enfrontar als soldats que necessitava per a defensar el país de les invasions va ser ràpidament destronat i assassinat. Les eleccions municipals espanyoles de 1931, que van donar el triomf als partits republicans, van ser una clara indicació al rei Alfons XIII de que havia de renunciar a la corona, permetent amb la seva marxa voluntària -a diferència del tsar de totes les Rússies- la proclamació pacífica de la Segona República. L'opinió pública, segons explica Elorrieta en el seu llibre Liberalismo, permet combatre les lleis que estimi injustes, a més d'influir constantment en les orientacions que ha de seguir la política, exigint lleis noves o un altre ordre de mesures públiques. Aquesta orientació és justament la que necessita avui la política catalana davant l'actuació irresponsable de Govern de Madrid.