La dama de la primavera
Aung San Suu Kyi, premi Nobel de la Pau de 1991, quinze anys reclusa a casa seva, ha pogut presentar-se a unes eleccions enmig de militars. Ha pogut confiar en la capacitat del poble i en la benevolència forçada per la situació internacional dels actuals governants de Birmània. És un pacte per a l'evolució del règim. Hillary Clinton ha fet la seva feina i Birmània sembla encaixar en un món diferent del conegut fins ara. L'alliberament de la por del poble davant la bota militar és molt important per a un país jove, amb una independència obtinguda el 4 de gener de 1948 en acabar la Segona Guerra Mundial, colònia britànica, país controlat per un Japó aliat amb l'Alemanya nazi, i sempre en guerra amb l'invasor durant un segle, malgrat la seva riquesa agrícola i forestal, els seus recursos petroliers i les seves reserves en minerals. Però és un país pobre i amb una història turbulenta. Durant el segle XIX, els britànics van conquerir el territori unint-lo a l'imperi britànic però convertint-lo en una colònia dominada militarment. El país està compost per una diversitat de minories ètniques que coexisteixen en pau, amb una cultura i una civilització marcades per la tolerància, i un budisme que ensenya que el patiment forma part de la vida i que el desig i la dependència fan possible aquest patiment. L'ensenyança del budisme és clara: no matar, no robar, no cometre adulteri, no mentir, no donar-se a la beguda. Però els birmans tenen un sentit pràctic i cultiven els esperits, són animistes. Però volen ser una nació forta i pròspera. Aung San Suu Kyi ha obtingut el seu escó en les eleccions celebrades. Per a ella i per als birmans, la democràcia, més que una forma de Govern, és un sistema social i ideològic estructurat que es fonamenta en el respecte a l'individu: viure en llibertat sense molestar a ningú, viure sense l'angoixa de la por. La política pacient, ara primera dona d'una Birmània camí del canvi, podrà impulsar els drets humans. Aconseguirà que la democràcia assoleixi el reconeixement com a valor tradicional, acabant poc a poc amb la manipulació i les injustícies, doncs els birmans, com tot poble de la terra, tenen perfecte dret a fruir dels mateixos drets i privilegis que els ciutadans dels països democràtics, sense discriminacions vestides de valors nacionals interpretats per una junta militar. La pau i la seguretat són impossibles sense justícia i la democràcia no és una teoria literària sinó una meravellosa experiència d'éssers humans lliures i iguals. Com diu la senyora Aung San Suu Kyi, "una vida que s'inscriu en l'incansable esforç de l'home per a demostrar que el seu esperit pot transcendir les imperfeccions de la seva naturalesa".
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada