Egolatria i antropofàgia polítiques
/
diumenge, 22 d’abril del 2012 /
Posted in
clans,
màrqueting,
poder
La pel·lícula Nicolas contra Sarkozy és un avís seriós del que pot arribar a ser la política en l'actual món dels partits dominats per clans. Dins del mateix partit, on la lluita ideològica i la reflexió de pensament queden arxivades, tot l'esforç de les persones és aconseguir el poder. El projecte és personal. Tot es fia a la sort de la persona que es posa davant de l'equip. L'objectiu és guanyar i guillotinar els contraris, eliminar el més ràpidament possible els competidors. Estar situats en espais de poder permet moure les peces indispensables per a trobar la manera de fer caure els propis companys de partit que poden fer ombra. El país girarà com un planeta més de la galàxia política al voltant del candidat guanyador. La campanya electoral no serà més que un tràmit necessari en una democràcia per a consolidar l'adjudicació del poder. Quan els candidats es converteixen en productes de màrqueting, perd la política i la democràcia rep un mal cop. Els polítics es tornen antropòfags els uns dels altres. El canibalisme polític és una realitat ben demostrada. Tot el que passa em recorda el final de la pel·lícula El rei que va voler regnar.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada