Turbulències no desitjades

I finalment han estat l'IVA i els impostos especials, un altre cop. Ens ho acaba de dir el ministre d'Economia, senyor Guindos, i és primera plana en alguns diaris. L’estabilitat que prediquen des d’un Govern conservador es fonamenta en l'austeritat. No reconeixen que aquesta política genera inflació i per tant penalitza el consum. Però obliden les mesures que poden promoure impuls i creixement, és a dir riquesa, per a poder animar als empresaris a crear llocs de treball i fer baixar l'atur més que amb el retorn d'immigrants als seus països d'origen i la fugida de cervells i joves preparats. D’aquests, ja més del 50 per cent avui en atur i sense feina. El Partit Popular al Govern d'Espanya ha traït el seu propi programa electoral i totes les promeses. Van apujar els impostos de la renda i ara l'IVA. Han dit que lluiten contra el frau fiscal i en el seu lloc ofereixen una reducció als evasors que tornin els diners que són a l'estranger, pagant tan sols un 10 per cent. Diuen que lluiten contra els abusos i proposen acabar amb el turisme sanitari, però segueixen carregant als pensionistes part de la despesa sanitària que els pren el plat de sopa, de manera que els menjadors socials s'ompliran encara més. Es manifesten contra la corrupció però el que veiem és la lluita entre els dos partits que fan torns al poder des de 1977 i, en canvi, no hi ha una acció fulminant i dissuasòria contra aquesta corrupció... a més de la lentitud de la justícia que, com reconeixen uns i altres, dóna lloc a pèrdues econòmiques importantíssimes. Però redueixen personal i no canvien els ritmes ni fan el que s'ha de fer per a fer funcionar correctament al servei del poble serveis públics indispensables com la justícia. El Govern ja no recorda allò de “¡Váyase señor Zapatero!” que es pot convertir molt de pressa en un “¡Váyase señor Rajoy¡”. No baixa l'atur, sinó que creix. Els bancs segueixen amb els crèdits filtrats amb comptagotes i volen seguretat. Ningú no pren riscos i menys quan no hi ha liquiditat. Ningú no comprèn com no es reprova políticament la conducta no exemplar del Rei, no s'accepta l'interrogatori proposat a les Corts Espanyoles per Esquerra Republicana de Catalunya, i l'Ajuntament de Barcelona no accepta discutir la reprovació del Rei per l’ostentació feta en temps de crisi anant-se a caçar elefants a Botswana. Finalment, ens assabentem que l'escriptor senyor Saramago discutia amb Hisenda el pagament d'impostos i no han pagat ni ell ni els seus hereus els 700 mil i escaig d’euros que deu -i sembla, no pagaran- per deixadesa d'Hisenda, que ha reconegut el Tribunal Suprem. Però el ministre senyor Montoro segur que no demanarà explicacions ni destituirà el cap responsable de la inspecció i els funcionaris es quedaran igual, doncs ells cobren el sou a final de mes treballin o no. La prescripció és una bona arma de defensa per al defraudador i les dilacions de l'Administració també ajuden a baixar el pes de la llei. Esperem que el consum interior es reanimi malgrat els entrebancs que li apareixen al tan sacrificat poble senzill i treballador.