El risc dels poders clandestins i la intolerància

Acabo de llegir la notícia: girafes electrocutades a Sud-àfrica en topar amb un cable d'alta tensió. Van passar amb el cap més alt que el cable que tenien al davant. No van intuir el perill. Aquesta mort recorda la del príncep esquiador Alfons de Borbó que va tenir un accident similar amb un cable d'acer baixant per una pista d'esquí. Però qui està en risc és el poble. El cable és com el límit a la tolerància. La tolerància, més que un principi filosòfic, és una pràctica política, com planteja el professor Michael Walzer, partidari del multiculturalisme, en el seu Tractat sobre la tolerància. El liberal Julio Senador, convençut de que el liberalisme era inexistent a Espanya, publicava el 1928 a Valladolid un treball sobre la democràcia, les classes socials i el que ell anomenava els poders clandestins, sota el títol Los derechos del hombre y los del hambre. Explica Senador que totes les nacions presumeixen de cultes i es regeixen per normes legals inventades a la Mediterrània. Senador denunciava la fal·làcia de la política de l'época feta sota les lleis democràtiques. Les conquestes democràtiques han avançat amb molta lentitud. Però la democràcia encara permet que els rics es vegin saturats de riqueses i els pobres segueixin en la misèria. El cost de l'ensenyament superior allunya les classes treballadores dels temples del coneixement, de la formació que els pot permetre ser lliures. Es va abolir l'esclavatge i resulta que n'hem creat un nou de més dur: el financer, el dels serveis i el de l'alimentació. Aquesta realitat porta la gent a la desesperació i al suïcidi polític: als braços de l'extrema dreta, com acaba de passar a França a la primera volta de les eleccions presidencials. De manera que la democràcia liberal acaba sent una joguina en mans dels poders fàctics, fent inútil el dret electoral. Les eleccions són com les guerres antigues, sembla que no tinguin altra finalitat que produir un canvi de fortunes. Però el despotisme anònim que, segons el liberal Senador, ens nega el dret de poder ser lliures, vol que la paraula llibertat no sigui més que una paraula buida de contingut real. Hem d'evitar, doncs, que tota declaració de llibertat política no esdevingui una farsa, que la democràcia no sigui més que una il·lusió, que els conceptes morals i filosòfics dels pensadors clàssics que van inspirar els racionalistes no es quedin en la utopia. Les diferències existeixen entre uns grups humans i uns altres, apareix la intolerància quan les diferències culturals, ètniques i lingüístiques coincideixen amb les diferències de classe. Té més perill la minoria que genera riquesa que la majoria que viu en la pobresa i la misèria, abaixant els ulls al pas dels cotxes oficials dels poderosos que ni parlen amb ells. La intolerància en les relacions humanes està servida. Uns tindran permesa la seva existència, altres tindran tot el poder. Instaurar l'equilibri i la tolerància en un règim modern pot exigir separar política i Estat, doncs els programes dels partits no són cap religió ni una secta. No poden els partits que governen amb majoria absoluta, com no sigui forçant la moral, convertir en festa nacional el dia que varen guanyar les eleccions. El control total que pretenen alguns no serveix la llibertat ni garanteix la redistribució de la riquesa entre el poble, l'alliberament de la misèria que controlen els poders clandestins.