Diuen que cal canviar la ponderació

Deia Tomás Elorrieta, l'home polític liberal, que només quan els estats s'arruïnen és quan les nacions esdevenen riques. L'Estat espanyol està més que arruïnat. Però el poble pateix una recessió econòmica i el món del treball, un atur estructural en unes proporcions que no havíem vist mai. Però, davant d'aquesta situació, s'aplica la Constitució com a llei suprema que s'imposa al dret objectiu que emana del poble. El poder públic exigeix una efectiva submissió dels governats al dret que ell mateix dicta. D'aquesta manera, la Constitució s'allunya del règim de dret, de la sobirania de les diferents nacions que conviuen en el territori ibèric. La Constitució esdevé una façana que no admet la resistència oposada a l'establiment del règim jurídic que nega l'Estat plurinacional, empobreix el poble i es deixa intervenir per un govern exterior. La Constitució esdevé, finalment, el resultat d'un pacte entre la monarquia i les forces evolucionistes del franquisme i l’oposició democràtica que no es va atrevir a exigir la ruptura. El règim parlamentari incorporat a la nova monarquia espanyola no electa, que no va passar per un referèndum, va suposar una transformació constitucional de la monarquia que es va convertir en una institució d'influència, adquirint el caràcter representatiu de la continuïtat de l'Estat espanyol i els grans interessos i tendències que l'envolten. La Corona ha esdevingut irresponsable jurídicament a fi de potenciar el seu caràcter de símbol per damunt dels fracassos dels dirigents polítics electes i de les crisis que es puguin produir en el territori. Tant sols hi hauria crisi institucional si el Rei fracassa per la seva pròpia imprudència. Però la història europea ens ensenya que sempre serà més fàcil d'enrobustir una república que una nova monarquia. Quan el ministre d'Hisenda, senyor Montoro, ens diu que no apugen els impostos sinó que tan sols cal canviar de ponderació, un rellegeix els llibres sobre el règim constitucional del catedràtic de Dret Polític de la Universitat d’Oviedo Adolfo Posada i no troba altra explicació que, si aquests actes l'opinió pública els declara contraris al poble i inconstitucionals, el Parlament els ratifica i les garanties jurídiques a una vida digna dels administrats cauen per totes bandes, llavors la Constitució no existeix, doncs ha deixat de ser garant de la democràcia i la moral de Govern.