Padre Jorge, Papa de la Pau Social

L'esperit sant ens ha regalat un Papa que parla de protegir els pobres, els escolta i demana als fidels un canvi de mentalitats, acabar amb la separació social per raons de butxaca i posició. És el Papa de la igualtat. També defensa els refugiats. Ha demanat a les parròquies que acullin els refugiats. Aquest Papa, el Padre Jorge, l'home de les barriades ha anat a les Nacions Unides a reafirmar la seva fe en els drets fonamentals, en la dignitat i el valor de la persona humana, en la igualtat de les nacions grans i petites, l'obligació dels rics de promoure el progrés social i elevar el nivel de vida de tots respectant la llibertat, practicar la tolerància i conviure en pau, acabar amb les guerres, suprimir els actes d'agressió, no trencar la pau, resoldre les diferències per mitjans pacífics. El Papa ha denunciat la irresponsabilitat dels mercats, de l'actuaql model econòmic caoitalista. Jorge Bergoglio és ara el papa anticapitalista. És amic de Fidel Castro, però no del dictador veneçolà Maduro. D'acord amb la carta fundacional de les Nacions Unides cal respectar el principi d'igualtat de drets i la lliure determinació dels pobles per enfortir la pau universal. La pau, la seguretat internacional i la justícia són principis i propòsits rectors. És de justícia respectar la llibertat i la dignitat dels pobles, i fomentar la cooperació internacional. El Papa vol també relacions d'amistat entre els pobles. Es reuneix i treballa en forma ecumènica. Déu és per tots, no tant sols per uns quans que es consideren egoístament els elegits. El Padre Jorge no beneirà cap dictadura, ans al contrari. Anar contra aquests principis rectors és allunyar-se de l'obligació de garantir els drets fonamentals de la persona que coneixem com declaració universal dels drets humans. El Padre Jorge està pels drets humans i la pau social. La presència del Padre Jorge a les Nacions Unides ha eclipsat qualsevol altra com la de Raul Castro, la de Putin i la del propi Rei d'Espanya. Era d'esperar que cap autoritat polìtica pogués posar-se per damunt del Padre Jorge. Aquest Papa és l'esperança de molta gent en la bonhomia d'aquest Papa que ha conciliat Cuba i Nordamèrica, defensa els pobres i els refugiats, obra la porta de l'església als exclosos de la vida religiosa per decisions humanes, no de Déu. Ara es d'esperar que Maduro, si té alguna creença, també reflexioni i per un mínim d'humanitat i decència política posi en llibertat en Lopez el seu opositor demòcrata, i no busqui excuses per suspendre les eleccions. La vida política no és eterna, com tampoc la humana. I això els polìtics ho han de saber. En democràcia són els pobles els que decideixen el seu futur polític, no els dirigents als que val més no preguntar-lis com han arribat al poder ni a base de quines manipulacions i influències. Malhauradament el president Maduro no fomenta relacions d'amistat amb les nacions veïnes, expulsant treballadors colombians del seu territori i expoliant o fent expoliar via expropiació bens estratègics a companyies espanyoles.