finis cataloniae és el que volen

Deia el catedratic Adolfo Posada  en el seu llibre sobre "el régimen constitucional" publicat a Madrid el 1930 que les constitucions que no formulen normes, sinó que presenten declaracions, són l'expressió d'un ideal polític o defineixen una aspiració jurídica. També defineixen les institucions quan són portadores de disposicions de caràcter preceptiu, regulen la composició de les institucions i les funcions a més de les relacions entre els poders públics. La essència d'una constitució com a pacte fonamental de valors ètics,  econòmics i socials, és el règim de dret, el règim jurídic de l'Estat, de garanties efectives dels drets a l'existència racional dels ciutadams i de l'Estat mateix. Seguint aquest plantejament, un Estat irracional o contradictori amb els valors ètics i socials del pacte constitucional ens allunyaria del règim de dret ètic i seria l'expressió d'un govern voluntarista. A Espanya ésd el que ha passat des de 1812. Les constitucions, fins 1931 han sigut un instrument de control polític del poble. Abans els regnes eren absolutistes. El 1714, el Ministeri de la Guerra d'Austria va publicar un mapa amb la disposicipo de les triopes dels exèrcits castellà i francés durant el setge de Barcelona i la legenda al peu "finis cataloniae". Avui Catalunya disposa d'un Parlament amb competèncieds limitades, negat jurídicament el seu dret com a nació, amb anuncis de retallades de competències perl Govern espanyol, la negació absoluta a modificar la Constitució de 1978, la imposició del castellà com a llengua vehicular, intentant impossibilitar que Catalunya sigui un poble normal dins d'Europa, potenciant la negació real de l'Espanya plural i els drets de les nacionalitats històriques. Són ara temps de resistència amb una cursa de temps com deia aquest matí pwer ràdio la Presidenta de la ANC Carme Forcadell. 300 anys desdprés d'aquell 11 de Setembre, França encara no ha demanat perdó als catalans per haver invadit Catalunya per imposar el govern borbònic que volia destruir Catalunya. 300 anys després, Catalunya segueix reclamant el seu dret a ser reconeguda i respectada com a nació lliure. 300 anys després els partits unionistes segueixen fracturant la societat catalana per imposar una llengua, una cultura i una dominació polítiques asfixiants pel poble català. Fins quan tot això?