cap una transició per obtenir més sobirania

Ha començat al Parlament de Catalunya una legislatura realment important. Després d'uns quans dies discutint, finalment els dos partits sobiranistes amb més diputats s'han posat d'acord per investir com a nou President de la Generalitat el President en funcions Sr. Artur Mas. ERC farà el paper de garant de la governabilitat, sempre a punt per discutir les polítiques de tot ordre que proposi el nou Govern que designarà el President. No sabem quines són les implicacions reals que no surten a les informacions d'un i altre partit. Però si sabem que han fet un pacte econòmic per apujar tributs en el moment que la UE exigeix a l'Estat espanyol retallades per 50.000 milions més d'euros, Espanya ens deu ja 2.658 milions en infraestructures i ens calr reindustriualitzar l'economia. Els tributs que proposa el pacte acostant els doscpartits, segins diuen posicions, ataquen el consum, l'estallvi, l'empresa i les unitats familiaars mitjanes i professionals. No han anat a la busca de les grans fortunes que fugen de Catalunya i van a invertir al Panamà  a Belice o a Mèxic, entre d'altres llocs deslocalitzant empreses com ja es va fer i trobem inversions a Miami, Marroc, Polònia i Rumania de les que ignorem el que retorna a Catalunya. Determinats tributs encariran la distribució, frenaran el mercat immobiliari que no serà repercutit en la imposició sobre bens immobles ni en garantir lloguers. Sembla que ens trobem en una política d'expoli fet per via legal, carregant el que es deu i l'Estat necessita en les esquenes dels que treballen i estalvien. Ha mancat imaginació i visió social a l'hora de proposar un pacte econòmic com aquest. Sense una classe mitjana emprenedora i amb mitjans és impossible remontar la crisi. I avui  qui reb és l'empresari petit industrial i comerciant que arrisca els seus diners i patrimoni per aguantar en uns moments en que la financiació no existeix com no sigui amb diners propis. Cal socialitzar els guanys de la riquesa, però no carregar més la societat amb drenatges fiscals, no ofegar més els emprenedors ni els hereus que es fan càrrec de l'empresa del propietari mort que tots saben no trobaran crèdit per pagar els impostos que els exigeixin. Condemnen emopreses a la seva desaparició per raons fiscals. L'administració hauria de veure com redueix costos i canvia el tractament fiscal als empresaris que segueixen lluitant ells contra la crisi, als emopresaris immobiliaris que en venda o lloguer rebaixen preus sense cap compensacipo fiscal. ës millor guianyar menys que perdre-ho tot. Però encara els prenen per capitalistes especuladors. Els representants polítics s'haurien de retallar les renmuneracions encara més i les despeses. D'això ni en parlen. Tanpoc parlen de liquidar l'acumulació de càrrecs. Tenim diputats  que també són alcaldes i regidors, que a méstenen càrrecs de partit, que sumen sous i dietes. Menys encara parlen de fer una nova llei electoral que impedeixi l'acumulacipo de càrrecs electes i de partit, que permeti presentar llistes obertes, fer autèntiques primàries als partits perquè els candidats resultin tots electes i no desognats a dit la part que va al davant. Menys organitzacions de fidels i més de polítics.  No segueixen cap d'ells una veritable polìtica d'esquerres defensant la partitocràcia endogàmica que també cinvé a la dreta. Uns i altres acaben fent el mateix per repartir-se el poder. I aixís volem arribar a  obrir una transició nacional cap a l'Estat propi per obtenir més sobirania, no tota i plena, doncs Europa té les seves exigèncias  i Catalunya ha de negociar. El compromñis de sobirania exigeix negociacions amb el Govern d'Espanya. Eserem que la habilitat sigui millor que el pacte econòmic que han fet sense tenir en compte la retallada que ens vé que encara ralentirà  i reduirà més el consum  i l'empreneduria.  I l'horitzó del dret a decidir es pot allunyar finakment si els dos grans cinsideren no apropiades les circumstàncies del moment previst d'una leguislatura que es preveu curta i amb forta crisi i caigudes empresarials encara. I tot això amb un Govern a Madrid que ja parla de mecanismes per impedir el naixement de l'Estat propi de Catalunya.