sense model der creixement

Ens ha deixat en Moisès Broggi, l'home de la fe en Catalunya, l'home de la persistència en les idees d'un sa catalanisme, l'home venerable, pacifista que ha sapigut omplir el buit que va deixar en Lluís Xirinachs. Hem vist tots com el paìs va a la deriva sense model de creixement i sense una estratègia clara de país. Ni estratègioa ni creixement són dues relatitats que no ens poden amagar. La hipocresia polìtica deia Bentham, es descobreix quan el poble no pot distingir  el sentit del discurs dels dirigents. Les paraules no serveixen elles mateixes per amagar la veritat per molt buides que es presentin. V eiem la democràcia com a orfa d'una transició inacabadda que raona Juan Luis Pulido en el seu llibre <<La transición incompleta>>. Segons Salvador Giner, en el seu estudi <<La democràcia:carta oberta a un ciutadà>>, una democràcia és composta per un cos de ciutadans, lliures d'opinar o de manifestar les seves  preferències,..., sempre dins la llei. Una llei que  formant part d'un estat de dret, inclou i garanteix la seva llibertat. Els ciutadans són doncs gent dotada de sobirania. l'estat, el govern i la nació són propietat dels ciutadans, diu Giner, per acumulació de les seves sobiranies particulars. Sentir aquest atribut dels éssers racionals és el mèrit de la societat democràtica. Avui l'oposiciò a l'absolutisme no es troba en el republicanisme, sinó en els moviments democràtics i socials, socialisme democràtic en totes les seves variants, liberalisme i centrisme. Això, i la manca d'una internacional republicana, explica que  la regeneraciò polìtica del republicanisme  a Catalunya no s'ha produït en el camp de l'esquerra republicana. L'aliança política d'ERC/ amb una CiU que mai no s'ha oposat a la Monarquia espanyola ni al neoliberlisme espanyol, construint una discutible concentració de poder,  ha frenat la crítica republicana de les estructures estatals i no ha endegat la recerca permanent , com diria Jaume Renyer de fòrmules de complementarietat entre les llibertats individuals i les col·lectives en el nostre marc de nació sense estat. duiferenciant Catalunya de les tendèmcies reaccionàries del pensament polític espanyol agermanat a més amb el fals liberalisme, en paraules de Renyer, que coneixem com neoliberalisme autoritari. El catalanisme segueix sent el factor dominant de la vida política catalana i el mal de cap de la política espanyola. Però el ressorgiment no pot pas ser una repeticiò del passat.  Ara hem de pensar en una nova societat on una socialdemcràcia viva , defensora i garamt de les llibertats al servei de l'home i de la dona, permeti implementar una autèntica democràcia polìtica i social al servei de tots, recuperant la dignitat de Catalunya com a poble, la llibertat, la justícia social i el pogrés.