Reial decepció

L'entrevista  emesa ahir nit per Televisiò espanyola es va presentar com una conversa distesa i afable entre el Rei i el periodista Jesús Hermida. El Rei pretenia revaloritzar erl seu paper i el de l'Institució que representa. Va parlar de la unitat d'Espanya, una falsa unitat feta a la força i que no gaudeix de la simpatia i recolzament dels catalans en la seva gran majoria, segins diuen les enquestes. Va parlar de benestar i no s'adona o no vol recoinèioxer que el benestar es troba en retrocés amb la misèria creixent de molts ciutadans. Va parlar suaument de rupturisme i intransigència, sense parlar d'independentiusme, demanant la unitat dels esoanyols fixant com a fita la igualtat. Ho va dir varies vegades. El Rei s'apuntà a la igualtat com a propòsit del seu 75 aniversari. També va dir, 35 anys després de la Constituciò de 1978 i 10 legislatures, que s'havia de vwertebrar l'Estat. Ho destaca avui el diari El Mundo.  Però el Rei no s'apropa al poble català malgrat que s'anomena  membre de la generació de la llibertat segons la qualifica. No fa ús de l'AVE perr venir a Barcelona a parlar amb la Generalitat i el poble. Viu  allunyat de Catalunya i aquest error li pesa i espatlla la revaloritzzació que cerca per la seva imatge i la de la Corona. Tanpoc fa servir el seu paper  constitucional d'àrbitre per posar ordre en el girigall organitzat pel PP contra Catalunya. Deixa que les coses pasin i que siguin altres els que les discuteixin. Després de l'entrevista varem veure un reportatge complementari de declaracions de personatges seleccionats no sabem amb quin criteri, ornamentat amb força il·lustracions audiovisuals de toros, flamenc i cançó espanyola, més una pindola de Raimon i una fugaç seqüència d'una manifestació amb senyeres i una pancarta on podiem llegir freedom for catalonia quan els entrevistats parlaven d'unitat i solidaritat.  Ara el moviment independentiosta català podrà ser qualificat d'insolidari. Els entrevistats van insistir en l'esperit de concordia i la inserció a Europa. Miquel Roca presentat com a Ponent de la Constitució va dir que es viol oblidar i trebcar amb el passat, sentar les bases del futur. Antonio Gala va dor que el millor canvi és el que dina l'ús de la llibertat. Parlem de fer el fitir en llibertat com un oprivulegi, collaboracipo en el procésd democràtic, cinvivència i solidaritat, Va sortir la paraula reconciliació que molts ara no entenen be. Però no van parlar de Espanya com una pluralitat de nacionalitats. Va aparèixer una imatge del Rei vestit de militar el dia del 23 F recordant en aquell missatge telelvisat que la corona -es el símbol de la permanència i de la unitat de la pàtria. De manera subliminar ens recordaven que només hi ha una pàtria que és l'espanyola i que tots som espanyols i hem d'estar units. La defensora del Poble i ex diputada d'UCD Soledad Becerril va recordar que la democràcia és fràgil. Antonio Gala va dir qe tenim l'obligaciò de seguir essent espanyols i em sembla que la Concha Velasco per la seva banda va dir que "lo que està hecho està bien hecho y no hay que deshacerlo". Es a dir. De canviar les coses res de res. No hi havia cap polìtic basc ni cap catalanista en el reportatge i no diguem de música basca, galega o catalana.  Es veia tot massa preparat i orientat a fomentar la opinió contrària  al que vol i defensa la Generalitat de Catalunya. Una ocasió perduda per la reconciliaciò del que ja està perdut. Com sempre, un assessorament discutible.