consciència nacional i sobirania

Som en un procés accelerat de consolidació institucional de la nació catalana. La nostre nació sempre ha existit encara que els Tribunals, els partits espanyols majoritaris a Madrid, el Govern del Regne d'Espanya i el mateix Rei constitucional actual ens ho discuteixin. Catalunya i la seva llibertat com a poble és un marc de lluita comuna que no podem limitar a l'aspecte econòmic que tots sabem com els poders conservadors converteixen des de l'Estat central en un projecte mancat de mecanisnes generadors d'igualtat d'oportunitats i de redistribució de la riquesa i el treball .L'asumpció d'una veritable consciència nacional exigeix que siguem plenament conscients de l'arrelament dels sentiments diferèncials. Veure lliure la naciò catalana exigeix unitat al marge dels diferents camins que puguin proposar les forces polìtiques catalanes dins la pluralitat que els resultats electorals han construït.Ara ens adonem que la proposta federal és una proposta unionista, d'unitat sota l'Estat espanyol i d'uniformisme com el que ja patim en nom d'una falsa i inexistent igualtat. Fan i faran sempre des de la cdentralitat espanyola una interpretaciò inrteressada de la història, norecineixent l'existència de Catalunya i els països catalans molts anys abans de l'existència de França i la mateixa Espanya. La senyera fou abans que les banderes espanyoles monàrquiques i republicanes, abans que les seves constitucions, abans que els seus exèrcits. Ens han  volgut dividir la llengua, acusaant-nos de pancatalanistes fins i tot, creant un valencià, un balear, un aragonés oriental desconeixent l'occità, el gascó, el patois i el català. La concepció de Catalunya en la seva pròpia realitat social o ciutadana és solidària en el sentit més ampli del terme. Ho han demostrat les successives maratons pel banc dels aliments, les aportacions individuals  a Caritas i la Creu Roja, les diverses institucions que lluiten contra la marginació social. Catalunya com a nació històtica viva,  superant totes les persecucions i actes de repressió, en la via política disposa de la força de la raó. Combinem a Catalunya el dret democràtic i la mobilitzaciò com acte aformatiu des drets que defensem amb perseverança, com un ideal irrenunciable. Agradi o no, tots som iguals davant el dret  col·lectiu a garantir la nostra identitat nacional que no es confon amb la castellana ni la galega ni la marroquina, ni la rumanesa, ni la llatina, que ens permeti reconstruir la nació catalana possible en els nostres dies,  que el Parlament i el Govern de la Generalitat han de garantir amb actes i prerrogatives de plena sobirania.