retrocés sense justificació

L'esperit assimilista castellà ha posat, com deia Josep Armengou en la seva "justificació de Catalunya" (pàg.128) un fons de rancunia entre el poble castellà i el poble català, pobles ja prou distanciats per poderosos motius de diferenciació. S'ha creat per conseqüencia d'aquesta polìtica, entre ambdós pobles una frontera espiritual que és més forta que qualsevol altre. Pel govern espanyol segueixen vius els principis de mantenir  com sigui la unitat de les terres ibèriques després de la derrota davant els portuguesos que es van independitzar de la corona de Castella. Les constants tentatives d'assimilació han esperonat la resistència cultural i espiritual dels pobles perifèrics, fomentant el nacionalisme que ara maleixen tornant desconfiats els mateixos assimiladors. La persecució de les llengües no castellanes és bàsica per la seva feina d'assimilació davant la prova de la diferenciació. La pretesa espanyolización dels nens catalans n'és una mostra. La situació creada  pel poder central és reveladora de la fragilitat de la unitat feta a la força. La nacionalitat espanyola, com deia Josep Armengou, acaba no tenint cap consistència. Es clar, però que els catalans hem de poder viure nacionalment, sense violències, en el món que ens pertoca com a homes i dones lliures. Seguint Armengou,  Catalunya no està obligada a purgar totes les xacres seculars de la política espanyola. Són massa segles de voler fer artificialment i per la força de Catalunya una regió espanyola més, on el català fos ignorat, amb  menyspreu, on la culturea catalana anés desapareixent substituída per l'espanyola. Ja és hora de deixar de ser la terra maleïda i el poble articicialment assimilat. Ja és hora de que Catalunya deixi sentir la seva veu a travers institucions democràtiques. Ha hagut de ser el propi Federico Mayor Zaragoza qui ha dit en una entrevista que publica avui El País, que la reforma educativa del Govern és un retrocés, que la educació com diu la UNESCO és formar persones lliures y responsables.  Els del Govern parlen abans de l'informe de la OCDE que de la Declaraciò Universal de Drets Humans, i això és un error, com tota la seva política envers Catalunya.