corrupció i crisi democràtica contra l'autodeterminació

Els polítics que viuen de la política que són molts, no mereixen bona nota en les enquestes que publiquen els mitjans. La corrupció de dirigents polítics més el trasvassaments de polítics  dubtosos a les empreses privades que s'aprofiten de les privatitzacions és una de les preocupacions més importants dels ciutadans amb l'atur i la situació econòmica. No està gens clar que els fons de pensions no resultin afectats per la inversió continuada en deute públic de l'Estat espanyol. L'atur segueix pujant. El constant tancament d'empreses ens diu que la crisi no baixa.En les seves memòries, Amadeo Cuitó (pàgina 113) recorda l'opuscle de Josep Pallach <<el nostre combat>> sobre les raons per les quals havia fracassat la democràcia i el projecte catalanista  en el passat. Veia possible la revolució social gràcies a l'assoliment de la reivindicació nacional. Són idees d'actualitat com diu en  Cuito. L'experiència  de la República i  de trenta anys de democràcia, segons Cuito, ens demostren que, tot i la descentralització administrativa de l'estat de les autonomies, com que no ha canviat realment l'estructura unitària de l'Estat, els ressorts del poder polític, financer i informatiu continuen a mans dels de sempre. El resultat ha sigut l'afebliment progressiu del sistema democràtic inaugurat el 1977 i la gran mentida històrica de la unitat espanyola  que van promoure   per la força el 1936 la creuada franquista i l'Església oficial que representà el Cardenal Gomà. L'amargor per a tots els unionistes del fracàs del sistema  i la manca de solucions adequades a un criteri evolutiu, no pot arrossegar ara els països vinculats a l'actual Estat espanyol o Regne d'Espanya a una crisi destructiva, sinó a un debat i a un diàleg necessaris, amb criteris de comprensió, respecte, tolerància i acceptaciò de les regles democràtiques i el dret a l'autodeterminació dels pobles que volen accedir lliure i democràticament a la seva independència per sobreviure com a poble. El reconeixement del dret a decidir a un poble que el reclama col·lectiva i majoritàriament mitjantçant consulta és un acte que honora una democràcia. Negar aquest dret és una manifestaciò d'intolerància i de reacció no democràtica. Europa com a ens democràtic, exigeix respecte efectiu i real a les regles essencials de la democràcia i als Drets Humans que Espanya va ratificar i ha incorporat al Dret intern com a fonament constitucional a més. Els Drets Humans no són drets per empaperar presons, són principis bàsics de govern i forma de vida de tota comunitat que es vol avançada.