Espanya no es desintegra

Molts creien que l'aprofondiment de l'autogovern, la  transició nacional, la creació d'estructures d'Estat a Catalunya serien cosa senzilla. Una gran manifestació, un acord al Parlament de Catalunya, molts articles als diaris sobre la bondat de la independència i cosa feta.  Algú va creure en la ingenuïtat i l'amor fraternal dels que governen Espanya des de els Ministeris. Algú, amb visió curta va creure que no feia falta dialogar amb Espanya, qu'era perdre el temps. Però molts sabiem que ni els empresaris i banquers seguirien, que la influència del poder central és més forta del que es creia el govern català, que una bona part del poble treballador es deixarà influenciar per les pressions dels mitjans unionistes. La força del castellà com a cultura i forma de poder es farà notar més a Catalunya a partir del moment  en que el Parlament ha aprovat la declaració de sobirania. No sabem els ciutadans si tots estan improvisant o si som davant d'un enfrontament de trinxeres amb declaracions unilaterals i sense cap mena de diàleg Govern/Govern. Pot ser que la visita del President Mas al Rei d'Espanya ens permeti aclarir alguna cosa. De moment a nivell interrnacional les limitacions als moviments de  Catalunya ja han començat. Però el que és curiòs és que a Espanya la gent senzilla que no exerceix de polític no veuen tant malament les aspiracions de Catalunya. A cap i a la fí seguirem sent veïns i tots sabem que ens hem d'entendre i no hem de trencar, diguin el que diguin els Governs de Madrid. Els capitals, les persones i profesionals i empreses seguiran tenint lliure circulació per tot el territori. L'espai econòmic europeu està avui per damunt de les pretensions polítiques i territorials.Estem tots integrats a Europa.