decepció i indignació col·lectives

La història que ha aixecat avui El País amb la reproducció de les anotacions de pagaments rebuts sense justificant sembla per persones de relleu i amb forta presència a la vida polìtica del partit conservador, sigui veritat o no al final, ha indignat del tot a la ciutadania. És un seguit de notícies sobre actes de corrupció, fraus, robatoris, comissions o donacions no declarades oficialment per serveis i mesures adients als interessos dels amics, diners portats a l'estranger sense declarar i que no tornen. Molta gent s'ho passa malament, pensions justes, sous retallats, reducció del nivell de vida per devauació real amb pujades d'impostos i de preus de serveis i determinats productes. Uns ho perden tot, altres ho volen tot. La gent jove sent un sentiment de decepció i s'allunya dels anomenats polítics. Un diputat és avui una persona detestable. Els mateixos representants  es guanyen el desprestigi quan no se sap quina feina fan, quin equip tenen,  quins ingressos tenen ralment, no parlen amb la gent, gairebé no s'els coneix no donen cap pas per aclarir les coses i els seus bens, el que també passa a l'Ajuntanent de Barcelona, com a mostra de no voler dir quins són els patrimonis dels electes i l'origen de certes fortunes de professionals del càrrec. La decepció general no ens ha de fer desistir del desig de canvi i de lleis de transparència informativa de tot, de nou sistema electoral i nova política, més social, més democràtica, més al servei del poble, del tot. Cal canviar urgentment de sistema. Cal acabar amb les actuals organitzacions endogàmiques i d'endolls  de conveniència que faciliten la corrupció com a pilar del sistema. Calen noves organitzacions polítiques netes, democràtiques, socialment transversals, defensores de les llibertats i de la societat oberta al mèrit i a l'esforç. No pot ser que els primers candidats de llistes tancades siguin triats per les secetaries i coordinadores amb independència del que diguin els militants. No canviar el sistema electoral és mantenir la corrupció política que ha contaminat tots els actuals partits que només es miren el melic i, sense cap altre consideració, es reparteixcen càrrecs entre els seus adictes quan han acabat les eleccions.