legalitat i legitimitat com errors positivistes

Ens diuen ara des de Madrid que no hi ha legitimitat sense legalitat, i  hem de preguntar-noscom s'entén això. Les execucions fetes sota la legalitat franquista contrariant allò acordatt a la convenció europea de drets humans, es tenien per legítimes. El Rei fou designat successor del dictador en una llei franquista, o sigui de la dictadura. El Rei,. que no ha cindemnat mai el franquisme,  va acceptar ser rei saltant-se l'ordre dinàstic d'una monarquia abolida per la 2ª República. Però com fou legal, era legítima la presa de possesió, segons hem d'entendre. D'aquesta manera tot el que és legal, emparat amb una llei, és legítim. Per tenir Estat cal una llei. Doncs si no hi ha llei l'Estat no serà legítim, segons diuen. L'Estat espannyol és el mateix que hi havia en temps de la dictadura. L'estructura organitzativa i de funcionament és la mateixa, encara que hagin canviat algunes lleis del seu règim jurídic per adaptar-lo al nou règim. El positivisme és total. No hi ha evolució o canvi que no es trobi fonamentrat i basat en una llei. La polìtica i la democràcia no compten. Parlar de legitimitat en base a una llei encara que sigui fruit de l'absolutisme és oblidar la democràcia. Pretendre que la legitimitat es vesteix sense democràcia és un error i una falàcia. La llei no serà justa si no hi ha democràcia. Sense democràcia regna l'arbitrarietat. No hi ha cap llei que es justifiqui si no respòn als interessos generals del poble, si va contra la nació. És ilegítima la llei que va contra Catalunya.