l'imperi de la llei vol controlar la sobirania

Sobirania és un concepte polèmic. No existeix un concepte únic. Peró sí que existeix una iodea clara de que la sobirania té molt a veure amb el poble, mérs que amb els governants. Podem atribuir a aquest concepte de poder al dret del poble a triar els seus representants polítics i lleis. Sobirania vol dir també sufragi universal, un concepte lligat al poble en la seva lluita contra l'Estat,  un poble que en exercici de la seva sobirania pretén tenir més poder que l'Estat. Segons la Constitució de 1978 la sobirania rau en el poble que està constituït per una pluralitat de pobles, cultures i per nacionalitats històriques. L'Estat ha de ser un reflexe d'aquesta sobirania, no un poder que s'imposi  al poble per la força d'una llei contrària a la sobirania d'una nacionalitat històrica  en nom d'una part  d'aquesta realitat composta o plural realment existent en un territori compartit avui dia, o minoritària en el territori.  Que els partits unionistes es manifestessin contra la declaració de sobirania de Catalunya és cosa normal coneixent llur pensament i criteris polìtics. El que no és nórmal fou l'abandó  de la Sala de sessions del Parlament pel PP en el moment de la votació de la declaraciò Parlamenària. En política s'ha de saber perdre les votacions, com les eleccions. S'ha de saber dialogar, escoltar i comprendre els drets dels territoris, dels pobles i de les nacionalitats. Espanya no és un Estat únic. Aquest és l'error del PP avui dia: Creure's que a cop de llei i de Sentències del Tribunal Constitucional poden imposar al territori català el poder vist com la sobirania de l'Estat controlat per ells, ofegant la del poble de Catalunya malgrat els principis democràtics, confonent legitimitat democràtica, l'aplicació de l'equitat i el dret natural no escrit a la llibertat, amb legitimitat legal inadaptada i incompatible amb  als temps actuals i la realitat històrica.