senyera sense estel solitari

La novetat avui és l'aparició d'una senyera sense l'estel en la sala de comunicacions d'ERC a més de la desaparició de la menció a l'estat propi en la proposta de declaraciò sobiranista presentada al Parlament de Catalunya per la votaciò del dia 23. Estem de rebaixes o comencem a retrocedir en els plantejaments.  Duran Lleida es nega a dimitir i diu que vitarà no al referendum o consulta sobre la independència de Catalunya. Els empresaris també fan marxa enrera.  En Gay de Momntellà ens farà una demostraciò en el seu esmorsar periodìstic a l'Hotel Juan Carlos I. Avui en Junqueras deia que com no tenia majoria no podia fer més. Això ja hi va dir quan tenia tant sols 10 diputats. Ara en té 21 i sembla que ni faltan 50 més. Vol pendre l'espai de CDC.  Tot ho arregla demanant més diputats, com si tenir més diputats fos la solució, malgrat tenir un partit endèmic que vol imposar solucions siguen una minoria de militants en proporció a la massa d'electors. Té diputats però no té polítics. És el mateix que li passa a CDC. Amb el descrèdit creixent dels personatges  que es presenten com a polítics, pot ser que sigui convenient que els partits expliquin quans militants cotitzants tenen realment i per què posen a la capçalera de les llistes , com ha fet ERC, persones que no han militat abans en el seu propi partit. Sembla que la desconfiança tradicional dels partits envers els propis militants característica dels anys 80 segueix, però de diferent manera. Ara ja no s'exigeix la renúncia notarial a l'escó en mans del Secretari General del Partit en qüestiò. Ara  s'aïlla els crítics i es posen independents de la confiança del cap de llista. I poc a poc es fa un nou teixit directiu dels partits, fidel i agraït a qui els ha posat a la llista per sortir. ERC ha permés que molta gent es vesteixi d'esquerrisme i de republicans sense assegurar-se del seu esquerrisme i del seu republicanisme.  No sabem quina és la realitat dels que de veritat són d'esquerres i republicans o busquen un modus vivendi. Molta d'aquesta gent ja no hi és, sobre tot si han tingut càrrecs.  Barrera s'en va allunyar, Joan Hortalà va anar a parar a CDC, com també en  Angel Colom. Carod segueix al llimb dels justos esperant que es compleixi el seu pronòstic del 2014.  Sembla ser que junts ambdós partits, al menys al Parlament deCatalunya,  es troben bé i que ara  les distàncies antre ERC i CDC van desapareixen. La proposta conjunta que tant ha desagradat als demés partits, tant sols superada per l'esquerra per la de les CUPS és una proposta que té molt poc de desintegradora. El Partit Popilar se l'hauria de mirar millor en lloc de rebutjar.la per sistema  o pretenen que en el futur el pluralisme quedi reduït  a Catalunya al bipartidisme dretes i esquerres  amb poder parlamentari com passa a Espanya, però amb la diferència que el PP serà substituït per CiU i el PSOE sembla per ERC i la neixent Nova Esquerra Catalana.  No cal ser analista polìtic per veure el que està passant i el que ens vé. Encara som en temps de rebaixes, ara polìtiques.