independentisme o democràcia

Sembla que tot el debat parlamentari del dia d'avui al Parlament de Catalunya hagi girat al voltant d'aquestes dues paraules, com si estiguesin els diputats davant d'una decísió trascedent que no històrica. Contraposar democràcia  no identificada a independència sense programa és un error dialèctic i polític.  Pel sol fet de tenir autonomia i d'haver-li sigiut restablerta la Generalitat Republicana Catalunya, ja gaudeix de sobirania, ja és subjecte jurídic i polític. Aquesta declaració reforça quelcom que ja existeix. La paraula democràcia oposada pels contraris a la declaració de sobirania i del dret a decidir quina sobirania, és una paraula no adequada, és en realitat una falsa manera de dir submissió a l'Estat central o autonomia política de veritat en el concert de les nacions europees. El que es defensa desde la falsa acepció democràtica emprada és precisament la negació constant de Catalunya com a nació plena. La democràcia és un altra cosa i l'indeoendentisme pot ser en democràcia no no ser deocràtic. Tot depen de com es facin les coses i de les actituds dels actors dela marxa cap a la sobirania.