la via catalana

El 30 d'abril de 2012, Felipe Gonzalerz publicava un article a El País titulat "Los nacionalismos contra la Unión" acusant els nacionalismes de ser un virus destructor d'Europa. Des de un bon principi tracte el nacionalisme de bèstia  insolidària. Critica que ls crisi del deute es tracti com un problema se solvència. Afirma que els països de la Unió europea s'han de comprometre amb l'estabilitat presupostària. Demana coherència en el funcionament de l'Unió Monetària. Anuncia el pèrill de degradació del governament de les democràcies representatives per causa del nacionalisme. Deu pensar segurament en un altre nacionalisme ben diferent que  el que defensem els catalans. Nosaltres parlem de reconstrucció social, de progrés, de llibertats, de respecte a lacultura i les llengües de cada terra. Els nacionalismes que hem conegut a l'altra banda de l'Ebre foren d'expansió militar, d'imposició, de dominació, de destrucció dels particularismes.Segurament haurà trobat algun paralel·lisme ambaquests nacionalismes estèrils i buits d'humanitat.  El nacionalisme fosc per excel·lència fou el nazi. Pretendre equiparar Catalunya amb el totalitarisme nazi és una demostraciò o demala fé o d'ignorància de la mateixa realitat en la que vivim. Com deia Pasqual Maragall en el seu llibre "Espíritu Federal,  Escritos políticos"el catalanisme no és un nacionalisme qualsevol. Afegint que tots els nacionalismes són diferents, per definició, són d'una nació.  De fet estem ara construint democraticament la via catalana cap a l'Estat propi, pacífica, dialogant, democràtica, políticament representativa. L'error és voler assimilar  a nacionalisme destructor en la qualificació de Felipe Gonzalez la representativitat del sobiranisme en les institucions democràtiques de Catalunya. Un sobiranisme que respecta la societat plural catalana  i vol que es mantingui la diversitat un cop construït el nou Estat dins d'Europa no pot ser considerat ni qualificat com a nacionalisme destructor.