Hem acabat la setmana amb una moció de censura presentada per Pedro Sanchrz al Congreso de los Diputados per fer fora el PP del Gobierno. El recolzen des de Podemos, i ara busquen el vot favorable de catalans i Bascos. Els socialistes no han anat a Estremera a negociar amb Oriol Junqueras, ni als peus de l'arbre de Gernika per prometre fraternitat amb el país Basc, amb el seu reconeixement com a nació. Volen el poder per convocar eleccions i lliurar el govern al neofalangisme de Ciudadanos? Ho veurem en poques setmanes en funció dels acords que facin amb Ciudadanos. Com sempre, Catalunya no pesa, ni se l'escolta per molt que diguin en Tardà i en Rufián, fent un de diputado bueno i l'altra de diputado malo. No són gens agradables les intencions del PSOE envers CAtalunya, pot ser menys severes que les de Ciudadanos. El PP s'ha convertit en el partit més dolent, perquè els jutges el declaren un partit corrupte arrel del cas Gurtel, mentre esclata el cas Zaplana. Els càrrecs del PP desconeixen el significat de la paraula dimissió en democràcia.
Itàlia és la segona novetat de la setmana que dissimula el govern espanyol del PP i no analitza l'oposició, més important que el vot favorable a l'avortament a Irlanda. Ja si comptava amb l'alliberament de l'avortament. Però el que Itàlia ens presenta és un nou escenari de crisi europea. S'especula amb la possible creació d'una moneda paral·lela concidint amb l'augment del dèficit públic. Moody's situa la nota sobre el deute italià "sota vigilància amb implicació negativa", tradueixo literalment de la informació que publica avui Le Monde. Alguns diuen ara que fou un error l'entrada de Itàlia a la unió monetària. Crea problemes a Europa. Ara a Itàlia es proposen pagar amb bons els deutes de l'Estat que pugen més de 50.000 milios milions d'euros. També se sap que un 36% del deute d'Itàlia el posseeixen inversors estrangers, i pot començar un procés d'economia especulativa. Itàlia està endeutada en 2.300 mil milions d'euros i els 500 mil milions que tenen les banques i asseguradores italianes. En cas de pànic, apunta Le Monde, el Banc Central europeu no podría fer gran cosa sobretot si s'extén al deute espanyol, que podria ser l'herència del PP a Pedro Sánchez: una societat en pànic i amb una forta perdua de valor de l'economia espanyola, amb un horitzó de recessió segur. Haurà de menester la Unió Europea de Catalunya com a motor de creixement mediterràni? Podrem per fir organitzar la nostra economía sense el rasclet del Sr. Montoro i la rampinya del PP? Podrem tenir bora pròpia i no dependre de l'ibex?
Mentre això passa a Itàlia, l'SNP prepara el camí cap un nou referèndum d'independència a Escòcia, com informa Vilaweb. Espanya calla i Europa no diu res ni s'oposa a aquest referèndum.
Que el Real Madrid hagi guanyat la copa d'Europa no difumina ni fa oblidar la situació de tapacrisi creada per la política de retallades i de menysteniment social i perecució dels independentistes catalans del PP. Portar cada dia més catalans al jutjat no resolt res, però activa consciències dormides o mortes. Catalunya no claudica ni claudicarà. Pedro Sánchez té ara la oportunitat de dialogar amb Catalunya i separar-se de la politica repressiva del PP. Tot està per veure a partir de dilluns.
El que està passant, entre rasclets i rampinya
by
Pau Miserachs
/
diumenge, 27 de maig del 2018 /
Posted in
dimissió,
especulació,
inversors,
nació,
neofalangisme,
partit corrupte
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada