Democràcia, conflicte i derserció ciutadana

La gent es desiteressa de la politica, no agraden els polñitics. La ciutadania es kostra contrària a la política que fan els partits i les institucions públiques. La política s'ha convertit en l'exercici del poder i res més. L'objectiu és tenir poder o espai de poder. Segueix essent un fenòmen oligàrquic. Les autoritats canvien de càrrecs, sense fer mobilitat generalical, excepte en alguns casos. L¡'afiliació de jopves als partits tradicionals es escassa. La gent jove prefereix treballar amb i per ONG's al marge de la política. Lo social guanya. Els polítics fan política professional, un estil de fer política hereu d'una llarga tradició històrica que s'adapta com un resident a la selva, convertint la política en una selva, provocant l'individualisme autogestionari. L'esquerra defensora de la llibertat que no accepa el determinisme i defensa la activitat política  com eina per modificar la infraestructura política i econòmica. La crisi és doncs d'idees que es dissimula dient que és una crisi de valors i de ideologies. El món d'avui no admet la rigidesa.  El conflicte existeix i sembla que volem instaurar un nou ordre que exigeix obrir els pàrtits a la participació, sense dualitats com la del PSC  que defensa una catalanitat gens convincent doncs la idea federa ara no sembla convincent. Un canvi de mentalitat és imprescindible per la nova etapa de les esquerres a Catalunya i vèncer la nomenclatura que ens recorda el vell corporativisme. Els independents, la gent amb llibertat de consciència és més necessària que mai per entomar la nova política. Sentit pragmàtic, generositat i eficàcia en l'ensamblatge de les noves formacionsm construir la poliítica de baix a dalt en continguts i en representants, com proposava el grup Emprius el gener de 1994. Política de grup sense participació ample i profunda de la societat civil és crear clientelisme en lloc d'escoltar i reflexionar. No comptar amb la ciutadania és subvertir les institucions democràtiques, frustrar les espectatives i esperançes de la gent. L'alternativa és possible  en base a construir les solucions nosaltres mateixos, crear l'ordre transformador de les relacions socials. Cal caminar cap el segle XXII  en lloc de pretendre fer meres reformes de la representació política Fer malament les coses justifica que els ciutadans, com diu Manuel Castells, estem en un col·lapse i pensen que els polítics no els representen i que els partits prioritzen els seus interessos, augmentant la desconfiança en els Parlaments i els pàrtits politics, a més de no confiar en el sistema legal de l'Estat.