Arribarem a la Europa diversa?

Comença una nova etapa que permet explorar nous camins i treballar en propostes per solucionar el conflicte Catalunya-Espanya.  El poble caalà i el seu president saben de la necessitat d'acordar sobiranies compartides  pensant en l'horitzó europeu.  Cap situació actual, l'excepcionalitat imposada ens entusiasmen.  Seria capaç L'Estat d'Espanya de rconèixer la nació catalana, acordar un concert fiscal amb el mgovern català, una més àmplia disposició de govern, modificant la Constitució i obrint la porta ala celebració d'un referèndum pactat en el plaç de cinc anys? Per què no? La harmonització que vol l'Estat és impossible sota la llei de la imposició, perquè no ens consideren els catalans adictes sùbdits de l'Estat-nació castellà que va envahir Catalunya  per annexionar-la i fer.la desaparèixer. L'Estat i els successius governs han desfigurat qualsevol projecte hispànic. Ni Portugal es pot plantejar el retorn amb qui es vanta del 155 aplicat a dit. En el tema Kosovo la Sra. ;erkel va dir que s'havia de trobar una sortida dins d'Europa i estan en això, amb l'abstenció de l'estat espanyol. La voluntat eurpeista, com diu Bernat Joan, és cert que ajuda a construir la democràcia. Però mentre a Catalunya ja hi ésma l'Estat espanyol sembla dubtós fer consideracions favorables quan els partits estatals s'apropen al règim de partit únic que tant agradava a la dictadura. Per això costa d'entedre el buit europeu al cas català, quan Europa està bastida sobre la diversitat i el bon veinatge, en el nostra cas, la de la feina, el comerç, l'educació, la cultura, el coneixement i la tolerància. És molt clar que el nacionalisme espanyol no té res a veure amb el nacioalisme català.  El pacifisme i el dret    , el pactisme i la eqitat no interessen a l'estat espanyol. Ells sabran el per què. Des dels valedors i propagandistes de l'estat es falseja la història intentant establir veritats incontestables i el determinisme  historicista. Parlaran de traicions si Rajoy negocia i pacta amb Catalunya com li recomanen tots els dirigents europeus. Volen seguir creant un imaginari com a llosa de Catalunya per desmoralitzar la gent catalana i  destruir el consens polític. És la necessària afirmació hispànica del Decret de Nova Planta de 1716. Trobaran personatges i partits que secundaran aquest plantejaments i diners d'empreses disposades a impedir el que es desitjable socialment i defensar el marc politic desgastat i obsolet  que l'Estt no vol veure evolucionar ni ser modificat amb esperit de progrés.   El conservadurisme  autàrquic i fora del temps que respira la política espanyola ens allunya del nou model social europeu, la Carta Social  i impedeix el benestar de milers de treballadors, als que condemna a la precarietat i la misèria, ara que ja sabem que l'home més ric de Catalunya suma la riquesa de 140.000 catalans, els de les SICAV continuen pagant impostos mínims, el corredor mediterrani se'n va a Madrid, a 400 kilòmetres de la Mediterrània, i l'Estat  creant dèficit fiscal i  no fent la inversió pressupostada per les infraestructures catalanes, a més de seguir intrvenint financerament la Generalitat. Això, que em perdonin, no entra en els paràmetres d'un estat democràtic.