el vell ordre en qüestió

Alerta a l'àrea metropolitana per la contaminació,  sense sostre ocupat espais públics per fer-se notar a la recerca i espera de solucions,el racisme i a xenofòbia com primera causa de discriminació a Barcelona. La immigració torna.Gents de Venezuea, Colombia, el Marroc, Rumania i Regne unit lideren la llista. Els assentaments  es produeixen en sa majoria a Andalusia, Catalunya, Madrid   i València.  Estem parlant de més d'un milio setcentes mil persones. Amb aquesta realitat està per veure si existeix una política d'acollida que ajudi a la cohesió, la inclusió i la   recuperaciò de persones que possiblement acabaran demanat la nacionalitat espanyola. Molts viuran sota la precarització laboral, la corrupció,  i el desencís en la creença  de que  veurien un país nou que  els permetès  prosperar amb faclitat.  El poder segueix concentrat en favor de qui disposa de riquesa i no li preocupa la desigualtat ni la pobresa dels altres. L'atur i la pobresa és cosa de les institucions, no de l'organització de la societat que necessita treballadors a baix salari. Inacceptable i indigne pot considerar-se aquesta realitat en l que ens belluguem. Queda en darrer pla la millora i consolidació      de les necessitats dels més febles, dels nouvinguts perduts en l'entramat burocràtic i sense dominar l'idioma del seu nou país, desconeixent tot el que fa rferència al sistema jurídic, els costums i l'educació. Som en un estat de benestar exigu i incipient, fals i flagrantment desigual que no fa res per integrar els nouvinguts. Les institucions del Regne d'Espanya no estan a l'alçada del que es necessita. Els electors que  donen suport als partits de dreta tampoc, i a més són partidaris de la discriminació entre partidaris de la nació unica i els partidaris de defensar el nacionalisme català com a vigent, el boicot als productes dels dissidents, el rebuig a llengues i cultures que siguin diferentes de l'espanyola.  De fet el que està en qüestió és el vell ordre que permet aquestes situacions.