Catalunya i república són inseparables.

Que ens digui el Sr Albiol que la democràcia española respondrà i que la diputada Srta. Levy es llkenci a fer declaracions dient que es perseguirà el que estigui fora de la llei, doncs no hi haurà impunitat per el que es faci fora de la llei, és revelatiu de que alguna cosa no funciona bé a Espanya en el nivel educacional del que és la llei, una constitució i el dret internacional prevalent i preferent sobre la llei interior d'un país. Tampoc és admissible que que insisteixin tant en dir que Quim Torra no serà un president de tots, quan saben perfectament  que el càrrec de president és el resultat d'una eleccio democràtica i el president  fa seves les preocupacions de tots i s'obra a dialogar i buscar conjuntament solucions als problemes de la gent, cosa que no fa el president  M. RAjoy que es nega a dialogar amb el govern catalàque ha destituit i ja posa condicions al que s'ha de constituir sota l'actual legalitat formal. Però la fredor anticatalna, el fracàs de veure que el 155 només ha servit per retratar el que és el govern de l'Estat i desenmascarar  el feixisme latent darrera la política impositiva i coercitiva que es practica des de la Moncloa i la que ens anuncia  Ciudadanos si guanyés les eleccions generals, sens dubte no són cap incentiu per un diàleg inexistent ni per aconseguir que la democràcia real i la equitat, junt amb els principis del respecte a la diversitat, la tolerància, la comprensió dels interessos aliens. Més aviat anuncien tots plegats més repressió i degradació democràtica. Ahir Quim Torra ho va plantejar clarament: Catalunya i república són inseparables. És la frase que hem de guardar al nostra cervell com a gui del futur polític de Catalunya davant un Estat que es cnsumeix en l'odi contra l'independentisme  que jurídicament abonen els pactes Intrnacionals de Drets Humans i els acords de l'Assemblea General de les Nacions Unides de 2014, i l'informe del Relator Sr. De Zayas. El Regne d'Espanya, com Estat es nega a admetre que la Constitució te una lectura diferent a la que se li està donant. També nega la interferència positiva del dret internacional que avala el dret a l'autodeterminació.per damunt del dret espanyol.  Catalunya no claudica ni renuncia al seu dret inmprescriptible a ser un pais lliure i això a la Moncloa ho prenen com una ofensa d'alt grau. No accepten que algú els porti la contrària i els contradigui. El que no es preguten és quantes il·legalitats han comès. ni els drets humans que han vulnerat, ni el perquè no accepten que el Tribunal Penal Internacional investigui els delictes de lesa humanitat comesos a Espanya. No veuen que Cataluya no està divida en dues parts com prediquen profusament, els constitucionalistes que volen ser espanyols i els republicans que volen ser només catalans. A Catalunya hi ha catalans, els que ja hi eren  en acabar la guerra civil 1936/39,, els altres catalans que deia Paco Candel que van venir a Catalunya a construir la nova Catalunya, fugint de la misèria creada pel franquisme,  i els nous catalans, que dubten, sópn la clientela preferida dels anticatalans de Ciutadans, però saben que Cataluya és una terra d'oportunitats i de convivència real, sense discriminacions, i que no fem qüestió de la llengua que parlen, buscant sempre l'entesa entre persones, no la lluita pel domini que significa  el conflicte que tant agrada als hooligans de la España unida para siempre. Amics si, si volen,. Però sotmesos, de cap manera.  Això, la Moncloa encara no ho ha entès, i mostres suficients els hem donat de que el conflicte exigeix diàleg sense condicions ni limitacions de cap mena. Ens conbsideren el suburbi de Madrid?  No veuen que no acceptem el deterinisme centralista? Per què no fan possible sortir de l'autoritarisme que volen imposar a tota le gent d'Espanya? Per què han segit una politica d'asfixia i ofec a l'economia catalana per obligar a generar deute a favor de l'Estat? No s'adonen que amb aquestes políiques aborreixen els esperits més inquiets i tenen el jovent catala demanant mrxar d'aquest Estat?  Han vist alguna vegada  els comanaments de l'Estat qui és el reflexe de la realitat?