Desbordament municipal sense alternativa pròpia

Cada dia celebrem alguna cosa. Ahir a Europa es celebrava el final de la 2ª Guerra Mundial amb la derrota dels nazis. Fa uns dies fou el dia mundial de la llibertat de premsa. Però a BArcelona no celebrem res aquests dies, vist el fracàs de  la gestió de la alcaldessa Colau i el seu equip. Ara s'ha descobert que el 95% de la despesa la decideixen per decret. A més es carreguen el servei d'electricitat dient que està passat de preu i organitzen una companyia elèctrica municipal per substituir Endesa com a proveïdor elèctric de la ciutat. Res més genial per tenir obertes les portes giratories quan s'acabi el mandat. Ada Colau ha anat a Madrid pel seu compte a parlar amb el PP pel tema desnonaments. No n'ha sortit. No té poder. S'havia pensat que s'imposaria al PP i no n'ha sortit. Encara no sap com són els de l'Estat espanyol ni el que significa per ells els que no poden pagar els lloguers. Amb això vol tapar que no ha complert el seu programa d'habitatge social i assequible. No poty prsentar un relat alternatiu fiable ni ha trobat la projecció cultural que cinvé a la ciutat. No té cutura oficial i sort té dels que organitzen activitats. Colau sap que hi han altres maneres de fer ciutat com  també de pensar cultures a la ciutat i per la ciutat. Hi ha un model de gestió diferent al dirigit per els interessos comercials d'un sector de la ciutat que vol controlar l'economia i els guanys dels negocis. L'equip de treball Desbordes de la Cultura , en el seu informe <<Desbordar Barcelona>> (Barcelona 2017), assenyala que amb els jocs olímpics de Barcelona 92 es va acabar amb la contracultura barcelonina, i es va prioritzar una remodelació urbanística  per rellançar la ciutat amb la operació macro-urbanística i projectant-la al mercat internacional. Els primer ajuntamets democràtics, el de Narcís Serra (1979-1982)  i el de Pasqual Maragall (1982-1997)  van enfonsar els moviments veïnals  amb una campanya de desprestgi contra la acció cultiral lligada a la democràcia participativa  i a l'autogestió dels barris, si be Pasqual Maragall va portar el desarrollisme als barris i va professionalitzar la gestió cultural, creant institucions i equipaments. La defensa de la cultura catalana i la lluita per el progrés es converteixen en una indústria cultural sota aquest mandat socialista, organització que continua existint i ha aprofirtyat l'alcaldessa. Però tot es va fer sense trencar el circuit endogàmic, patriarcal i petit burgés de la ciutat que no impideix el néixement als barris de la resistència alternativa que reclamava una nova Transició. El socialisme petit burgés de la època no va activar la confluència social que, en canvi, van organitzar la gent jove dels barris, com a nova escola de democràcia, plural i antisegregacionista. Amb l'Ajuntament governat per CiU tampoc va millorar la situació, aplicant  aquell govern pressupostos considerats sense sentit social. La arribada de Ada Colau a la casa de la vila tampoc ha millorat les coses ni el diàleg amb les altres forces politiques per fer politica de ciutat amb una visió progressista, dons la ciutadania no s'interessa per  debatre les activitats de l'Ajuntament de Barcelona ni en els Consells de Districte ni en els Consells de Barri. Cada cop hi va menys gent.  Les limitacions del debat no convencen i no agraden a una ciutadania que comença a estar molesta per la forma de governar els comuns. Mssa protocol i  censura previa a les preguntes i intervencions als Districtes. Només  veu i es queixa de les obres,  reformes del que no es necessita reformar i projectes impossibles de l'alcaldessa, la despesa que sembla no tenir control als plens, i la manca de projecte i de compliment del seu programa electoral que la va fer alcaldessa. Comissionats, als càrrecs i assessors li fan la feina. Però no li donen èxits. Alguna cosa hauria de canviar l'alcaldessa i anar preparant la seva sortida el més dignament possible, en lloc d'empantenegar la ciutat, permetre la mendiciat organitzada, el narcotràfic, la contaminació, el robatori del contingut dels contenidors  per comerciitzar privadament, transportats per camions de dubtosa legalitat, els carteristes que roben els turistes a qualsevol lloc, metro i autobusos, sense que es vegi actuar la Guàrdia Urbana, promoure turisme d'espardenya i sense diners amb els hostels, impedint fer hotels de qualitat  i limitant les terrasses que donen feina a molts treballadors, i molt més. A BArcelona no tenim res per celebrar. Els aliats ens van deixar penjats, la informació en mans de quatre industrials o de l'estat,  la ciutat  caient sense solució si no cnvien les cos i torna la cultura democràtica i alternativa a la mateixa alcaldessa.