Ahir, pa amb tomàquet. Avui, porras con chocolate.

Ens blasmen, ens insulten dient-nos nazis i acaben de confirmar que el Reino de España és una dictadura  constitucional.  Ahir nit els directots dels principls diaris de Madrid es lluien de savis a RTVE, sense que hi hagués ningú per poder rebatre les bretolades i falsetats que deien. Els tres tenors de la dictadua constitucional, Rajoy, Rivera i Sánchez, han decidit mantenir viu el 155  i seguir governant Catalunya des de Madrid. No reconeixen Quim Torra ni el nou govern de la Generalitat anomenat pel president.. Com ha dit Clara Ponsati, Catalunya és un país ocupat actualment.  Tanquen a Madrid la porta al diáleg i a la concòrdia com els cristians que tancaven la porta als jueus. Éds rl quer intenten influenciar a tota Espanya perquè no falli l'electorat patriòtic, el de la nació única creada per el dictador Franco. No parlen de pau a la Moncloa ni gaudeixen de l'Esperit Sant per decidir a qui perdonen pecats i ofenses que  només ells i els seus predicadors atribueixen a tot el que es fa a  Catalunya. Dolents i depravats per naturalesa els catalans? D'on hotreuen? Hem de caminar els catalans cap a l'extinciò coim els jueus i juevs perseguits a l'alemania nazi?. La Moncloa i els seus aliats no treballen per la costrucció de la pau. Prefereixen l'alçament de l'Espanya ulterior contra els jueus catalans. Preereixen seguir criinaliutzant la polñitica espanyola. Tampoc volen la justícia restaurativa que proposa Justícia i Pau. Els drets humans el poble català han sigut declarats inexistents. No volen debatre ni questionar-se les coses com proposa la doctrina jueva per poder aribar a la veritat de les coses. Ignprar la realitat de la història és el millor medicament per els habvitants de la hispania ulterior que la Moncloa i els seus aliats volen cinvertir en anti catalans, poble a eliminar. On és doncs el feixisme? On és doncs la intolerància? És l'afrontament entre pobles el que desitgen els catalans? o son els caps de la hispania ulterior els que volen decidir el final de Catalunya per la força de les porres i la llei del més fort? La democràcia i les lleis democràtiques, amb aquesta gent, queden en lletra morta. El 155, tal com l'apliquen Rajoy i els socialistes aliats, fa inexisten el marc legal per entendre's. No els interessa l'acord. No volen solucions.  A Castalunya volen claudicacions i caps baixos. No faran cap pas per solucionar la qüestió catalana. Ara no els intetressa. és la seva arma electoral a l'hispania ulterior, la de la barbàrie i l'arbitrarietat de la inquisició. Els va bé fer el paper tant cristià i castellà dels  inquisidors, per intentar mantenir-se  al tro d'Espanya. Catalunya no té cap interès en perjudicar el funcionament de l'Espanya ulterior, sempre i quan respectin Catalunya, que és el que no vol fer la Moncloa. Qui té el problema és Espanya, no els catalans, hostatges de la política de la dreta radical espanyola, la que, conduïda per l'egoísme radical de les dretes antisocials,  pot destruir la Unió Europa com es veu per l'orientaciçó que pren aquesta dreta a diferent països europeus. Ara el que inquieta Europa, no és Catalunya, sino una Itàlia que es mou amb un programa de govern que trenca amb l'al·liança franco-germànica. Es tem a Europa per la crisi del deute públic que pot provocar Itàlia, situació que en cap cas planteja Catalunya. Els catalans, així i tot som bona gent, pacífica, treballadora i constant en l'esperit de fer país, no con altres que s'ho diuen sense ser-ho. Està vist.