10 d'octubre

Ara fa un any que es volia posar en marxa la República Catalana.  Però seguin essent una autonomia  intervinguda per l'Estat.  Dies més tard, el 27 d'ctubre el desenllaç fou destitucions i querelles. Algú a Madrid es va creure que no resistiriem l'escomesa. Però la paciència és una virtud catalana, com també el pragmatisme i el possibilisme.  Oriol Junqueras,  des de la presó ens dona lliçons de confiança en el futur. Mostra paciència infinita. No s'aferra a cap cadira. No vol poder. Vol que Catalunya vagi endavant i prosperi. Vol que els catalans estiguem units i treballem per fer república cada dia. És considerat ja com el líder de Catalunya, doncs sabem que sortirà un dia o altra de la presó i no se'l quedaran. Junqueras és ara la peça clau de la nova política republicana catalana. El seu paetit ha de fer pinya i no deixar-se portar per les presses i les inprevisions. La defensa de la personalitat nacional de Catalunya té les seves exigències. Però l'acció s'ha d'adaptar a cada moment. No podem demanar a la dreta catalana que faci cas a la gent d'esquerra doncs no forma part del seu tarannà. Però si alguna cosa no qualla és el conservadurisme català que no pensa en millorar les condicions laborals dels treballadors, ni els salaris. Però si li sembla bé l'especulació i disposar del poder de la Generalitat, encara que sigui en diferit. La dreta catalana s'ha d'amotllar als nous temps, acceptar que durant anys el govern és cosa del poble organitzat, i no voler jugar amb aparences de progressisme creient que els treballadors els faran cas en un moment electotral, ni proposar-se explotar el vot de la por i la decepció confusa de la gent. A la dreta catalana cal demanar-li també joc net i que no vulgui enganyar amb primàries que no ho són tant  quan els promotors apareixen ara que ja saben qui és la competència. No vulguin dividir més per afeblir la política d'esquerra. El seu tempus ha passat.