LA CATALUNYA REBEL

Demà és el 78 aniversari de l'assassinat per afusellament del President de la Catalunya republicana  M H LLuís Companys.  Al Predident màrtir li hem de retre tots homenatge i mostrar respecte davant la seva tomba al Fiossar de les Moreres de Montjuic. Fou el nostre presixent màrtir de l'odi i el feixisme. Ara molts volen que la política caigui en la decadència sota la influència de la política espanyola. Encara ressonen els ensenyaments d'Eiximenis, l'autor de "Regimen de la cosa pública". El movient nacional a Catalunya no ha sigut ni és excloent, pèrò si eternament discrepant de la tesi de la unitat heogràfica de la Península Ibèrica per justificar  la unitat dels pobles ibèrics sota un mateix Estat despreciant la expansió mediterrània de Catalunya. La influència del castellanisme  a Catalunya ha sigut negativa des de el compromñis de Casp. Ferran d'Antequera va arribar a Catalunya més com vencedor que com a rei disposat a acceptar les decisions de les Corts catalanes i sotmetre's al dret català. Catalunya va soportar excessos i ofenses fins la guerra dels Segadors  que va acabar amb un tractat de respecte a les llibertats interiors catalanes. malgrat que el Rosselló va passar a pertànyer a França i Portugal guanyava la seva guerra de la independència de Castella. el 1714, el rei Borbó va abolir totes les llibertats  catalanes imposant el règim unitari i una terrible venjance. Les armes van guanyar Catalunya. Les Corts de Cadiz de 1812 no van reconèixer als catalans les llibertats perdudes el 1714. En plena reconstrucció nacional i superació de la crisi a la que Castella la va sotmetre, Catalunya i enple segle XVIII va poguer començar a comerciar amb Amèrica. Catalunya va recuperar forces, va lluitar contra la despoblació  les dificutats d'entesa amb la política feta a Madrid contrària a reconèixer les aspiracions catalanes. També fou necessari defensar el dret civil propi de Catalunya davant la temptativa d'imposicio d'un Codi Civil espanyol únic el 1889. Fou Prat de la Riba qui va dir el 1890 que "la pàtria catalana, petita o gran, és la nostra pàtria única". El separatisme com a sentiment  es mantenia dins d'un moderat regionalisme que evolucionava cap el nacionalisme davant la manca de comprensió d'Espanya, situació en la que ens tornem a trobar. Espanya ens exclou de la llibertat nacional, amb el retorn de l'autoritarisme que ens obliga a treballar de nou contra la dictadura d'Estat. En cap casa el nou catalanisme democràtic és partidarin d'actes violents, doncs es dona prioritat als valors democràtics i la cultura del vot. La democràcia contra la no democracia i la manca de diàleg Estat/Catalunya per resoldre les diferències. Són doncs més de doscents anys reclamant els drets de Catalunya a la seva llibertat com a poble. El socialisme republicà no pot estar absent d'aquesta reclamació, doncs es pot considerar indigne que ens enviin partits com agents provocadors a Catalunya i que pretenguin destruir l'educació i la immerssió i fer viiure el poble català en la anormalitat. El tema català sembla ser la sola raó de l'existència dels constants atacs  a la via catalana cap a la democràcia. Malgrat la important arribada de migració castellanoparlant a Catalunya des del final de la guerra civil 36/39, Catalunya continua presentant  característiques ben oposades a les d'Espanya, la qual cosa impideix  al poble català viure sota un règim veritablement foraster. Més aviat s'ha produit l'assimilació dels nouvinguts per la via dels fets i les relacions. Aquesta és la Catalunya que diuen rebel, però de la mà de la no violència.