Esbandir i desempallegar-se de tradicions
by
Pau Miserachs
/
diumenge, 28 d’octubre del 2018 /
Posted in
competència,
compromesos,
continuïtat,
convergència,
identitat,
refundació,
temps,
tradicions
Ara que s'ha presentat a Manresa, lloc molt tradicional del catalanisme, la Crida Nacional de Puigdeont, no hi ha cap dubte que no hi haurà en aquesta Crida tradicions diferents, sinó identitat de criteris per fer-se amb el poder i esbandir la competència, per què segueix vigent la lluita per els espais de poder. La tradició política catalana que fa anys es va perdre, no és la de la unitat a cegues, sinó la de la col·laboració en estratègies comuns amb pactes de no agressió, el respecte i el pacte polític de govern. La Crida no neix transversal. No hi hem vist els sindicats de treballadors. Tampoc hem vist en el reportatge del miting a Manresa una massiva presència de jovent, però si ple de gent gran emocionada per l'esperança i el somni visual. Només surten a les fotos els compromesos amb una linea de refundació de Convergència, més enllà de la Casa Gran del Catalanisme. Aquest acte i els discursos dels promotors a l'interior eren els esperats. Repeteixen el que ja sabem i no aporten res de nou a la politica catalana, excepte la divisió i un futur disseny d'enfrontament amb la gent d'esquerra. Faran difícil l'entesa per què es marquen objectius que només poden satisfer moralment la precipitació, el neguit i l'ansietat dels que es creien que el 10 d'octubre Catalunya ja era República. La tradició correcta és la del pas a pas del bou, llaurar bé la terra. No és gens clar que sigui una bona feina de conreu deixar de banda els predecessors del PDEcat i dividir els partits esgarrepant prohoms dels altres abduïts per la il·lusió d'arribar d'una vegada a "l'altra banda del riu" que Artur Mas va voler convertir en mar. La fòrmula només ha agradat als que ja hi són. Sembla una crida de funcionaris i càrrecs per la continuïtat, prometent futur. L'acte i els parlaments recorden altres temps i velles fòrmules. El futur de la història catalana continua sense ser escrita per els que venen del passat, amb tant d'avenç en el temps com es creuen o volen fer creure. La política habitual segueix el seu curs. Res de nou del que ja esperavem. Tot vestit, amanit i disposat. Parlar de tradicions és una fal·làcia quan el que es fa és intentar desempallegar-se de les tradicions polítiques i partits que han desacreditat la dreta catalana o que tenen possibilitats de treballar per Catalunya des del poder limitant i moderant els abusos empresarials, l'especulació, el frau, la precarietat laboral i els baixos salaris, l'abandó dels vells i la manca de solidaritat amb els que viuen en la pobresa i els exclosos de la vida social. D'això, aquest autoanomenat recull de tradicions diverses no en parla.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada