On som?

Hi ha gent que comença a dubtar de les nostres opcions de futur. No veuen clar que poguem forçar una ruptura democràticca amb l'Estat espanyol davant la maquinària repressiva amb la que compte l'Estat. Els que així pensen no veuen que l'Estat nació espanyol està en crisi per no adaptar-se a la cessió de sobirania a la Unió Europea i faciitar l'establiment d governances properes a la gent. L'Estat, amb una estructura inoperant no s'adapta a les noves dinàmiques. A més, per mantenir-se a la cúpula del poder, l'Estat assaja ara la via de l'autoritarisme. Basats en aquesta via que facilita la presa de decisions per un govern ancorat en el Reial Decret d'urgència, l'Estat i el govern donen vidda a la violència permanent i l'odi contra els catalans. La feble autonomia catalana segueix essent considerada una amenaça potencial contra el model espanyol, per la qual cosa li cal a l'Estat                paralitzar les lleis del Parlament de Catalunya i destruir l'estat català del benestar, aprofitant l'opinió favorable dels partidaris del règim de 1978, el que es va fer sense demòcrates, com ara no podem fer una República sense republicans. Ens cal pedagogia republicana a casa nostra, sber què és ser republicà, i perquè serveix una república. No ens ha de sorprendre per tant que les forces unionistres, defensores de la monarquia heretada de la dictadura utilitzin el que els calgui per atemorir la gent i desactivar el desig d'independència dels catalans. Servir-se de l'aparell mediàtic faciita canviar el pensament de la gent i fer política deconstructiva, a més de promoure ambient contrari a Cataluya a tota Espanya. Per si no en tenen prou, compten els unionistes amb els col·laboracionistes que trobem entre les empreses catalanes més fortes, els sindicats i també en partits polítics que podem classificar com forasters. L'Estat, però s'ha degradat i no aconsegueix la extinció del procés sobiranista ni de Catalunya com a poble. El poble no renuncia als seus drets, doncs ben al contrari els continua exigint amb voluntat de no cedir i de resistir les escomeses de l'Estat. el record de l'1 d'octure n'és la mostra de l'esperit imbatible. No es descarta a Catalunya la mobilització per guanyar qualsevol elecció. No es desarta seguir endavant amb negociació o sense negociacció. Fer un nou referèndum, aquest pactat,  ho ha ofert a l'Estat el govern i el President Puigdemont. L'horitzó és la República Catalana suspesa. Som i hem de segir sent republicans. Si l'Estat no vol negociar amb Catalunya convençut de la seva victòria davant el delicte de posar urnes, segons diu l'ex Ministre Zoido, caldrà aplicar la intel·ligència que generi noves oportunitats de ruptura democràtica o negociació fins poder aplicar el dret internacional a la secessió i la creació d'un nou Estat. El que ens cal ara mateix és eradicarla cultura autonomista i de submissió als dictats del govern central, obviar la política de Madrid i crer escenaris propis, per què per els catalans l'important és Catalunya. El futur és molt clar que el trobarem amb la mobilització permanent i la defensa de la llengua i la cultura catalanes, l'art, la mùsica, la literatura i tot allò que defineix i reforça la nostra identitat.