Un dia a Madrid

Feia setmanes que no escrivia les meves impressions del que està succeïnt. He passat per Madrid abans de reprendre la tasca d'escriure  l'article del dia al blog. A Madrid m'he trobat amb carrers bruts, plens de turistes. Molts taxistes i cotxes privats d'ús públic conduïts per gent llatina, algun que gairebé parla un mal castellà. Mendicitat als carrers, aprop del Thyssen,. Manifestació de pensionistes. Carrers tallats per la policia per dificultar l'accés dels manifestants al Congrés dels Diputats. Crits dels manifestants dient "somos pensionistas, no terroristas". Turistes fent fotos. A la porta de l'Hotel Palace porter i altres persones mirant també amb cara de circumstàncies. Els taxis tenien tallat l'accés i els clients arrossegant maletes amunt i avall. Cap policia s'oferia per ajudar gent gran. Ells darrera les tanques per parar els "iaios".  El Congrés envoltat de cotxes poicials. Els iaios esdevenen perillosos. Ara s'atreveixen a demanar millors pensions. Un helicòpter voltant constanment. Un soroll realment molest. Dificultats per parlar de política amb la gent. Hi ha qui et diu que Catalunya mai ha sigut una nació perquè sempre ha sigut territori de la Corona d'Aragó integrada a Espanya. Però el que diu això no sap contestar quan li preguntes on era la capital. Per molta gent M.Rajoy és un  heroi sacrificat  per "los rojos". Als restaurants que hi ha al barrio de las letras, on van viure i morir Lope de Vega i Cervantes,   hi ha restaurants  que fan uns menús i plats molt característic. Sobretot "cocido". En un d'ells vaig preguntar si hi anaven a dinar els diputats i la cambrera em va dir que ara menys i deixen molt poca propina, un o dos euros en una factura de sis o set menús quan i van, va reblar. La broma fou dir com a comentari: claro, están a sueldo. A l'Estació d'Atocha carreres per agafar seient esperant la sortida de l'AVE. Molta gent anant d'una banda a l'altra. Els de Barcelona a l'esquerra, primeres vies. Els de Sevilla i Osca a l'altra costat. Tots amb cara de cansats. Tornes de Madrid i a l'AVE sents parlar català. Són els catalans que han hagut d'anar a Madrid a resoldre problemes. El mateix que fa 30 o 40 anys. l'Estat ho domina tot, inclosos els partits que en formen part des del moment que  tots cobren de l'Estat. Polítics o funcionaris?  És el que et queda al pensament. Al menys a l'Ave  quan arribes a l'estació veus que et diuen adéu.  Ah, oblidava dir que a la carta del menú que serveixen a primera està en tres idiomes, català inclós.  Alguna cosa hem avançat comparat amb les revistes d'Iberia de fa uns anys que només eren en espanyol, perquè el català no estava reconegut ni com espanyol.