segueix el conflicte constitucional.
by
Pau Miserachs
/
dijous, 2 d’agost del 2018 /
Posted in
Catalunya,
drets nacionals,
presos,
referèndum,
vies participatives
Sorpren com la gent de la Generalitat ha anat amb un lliri a la mà a una reunió a Palau amb Meritxell Batet del PSOE i la seva gent per veure de normalitzar unes relacions i fer canviar de criteri l'Estat. El Govern de l'Estat ens ofereix ara diners i competències. Tot el demés està per veure. Ernest Maragall ha sortit segons ell decebut de la reunió i Elsa Artadi com sempre depenent de la veu del seu senyor. Maragall ha dit a la sortida de la reunió que no es comparteixen les sensibilitats per la magnitut del problema i que han rebut la total negativa a la normalització, segons ell, de drets i vies de participació. Incomprensible que s'hagués pensat que anant a la primera bilateral en set anys, amb el somriure Artadi faria canviar d'opinió els que a Madrid i des de Madrid ja havien dit que de referèndum d'autodeterminació res de res. I Tampoc volen parlar del tema dels presos que consideren no és de la seva competència. A Madrid segueixen empenyats en dir que com la Constitució no preveu un referèndum d'autodeterminació, no hi pot haver ni hi haurà referèndum a Cataluya. El mateix plantejament del PP. i segueix el conflicte constitucional sense aportar solucions clares ni per els temes socials, d'infraestructures, d'habitatge, d'educació, d'acció exterior. Maragall diu això quan des de l'altra banda diuen que s'ha de sotmetre a la llei i a l'Estatut actual. Tiren pilotes fora a Madrid, com diu en Maragall? És aixo una reunió on es viu la negació de la bilateralitat? Coneixent i amb l'experiència de com funciona l'estat espanyol, els membres de la delegació catalana ja es podien haver pensat que això passaria i que hi han coses que no es poden portar per la via oficial. Els grans discursos i retrets no serveixen per res, perquè el mur de les lamentacions és a Jerusalem, no a Madrid. Ens quedem amb el govern autonòmic, limitats a aquesta modalitat de govern i seguirem anant a reunions sense poder parlar de vies obertes a l'autodeterminació de Catalunya. I això vol dir que tenim normalitats perdudes que s´n els drets illibertats, la situació dels presoners i les causes obertes a més de establir vies obertes d'avenç cap a l'autodeterinació. Ens quedem amb drets merament administratius, ha sigut la gran resposta del govern del PSOE a la delegació catalana. Cal no voler disfressar la jugada peruè no s'ha avançat en res. Només que anirem de reunió en reunió i tot vindrà a nivell de serveis a comptagotes. El PSOE guanya temps i saben que el govern català tant a l'interior com a l'exili no el té. Ja no són temps d'anar amb lliris a la mà ni d'anar oferint clavells ni roses a qui no reconeix ni respecte els drets nacionals de Catalunya. Seguir treballant el diàleg és important. Però guanyar totes les eleccions també.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada